És bastant habitual escoltar que en la societat actual hi ha una decadència del patriarcat darrere d’una societat sense valors i sense una ètica que produeix degeneració en els comportaments i facilita la corrupció entre els seus individus. La paternitat i la maternitat estan en dubte pel seu allunyament dels rols tradicionals.
Aquesta crítica té especial difusió en l’àmbit educatiu per les seves conseqüències sobre els nens. Es parla de les dificultats d’educar a les noves generacions en menysprear la disciplina i voler evitar als nens i adolescents, les frustracions.
Hi ha, no obstant això, un element positiu que concedeix a l’època actual un plus respecte a la nostra història i es tracta de la primacia de l’amor en les relacions entre un home i una dona. El requisit que un home i una dona s’estimin per formar el matrimoni i poder engendrar els fills, és un fenomen modern que no deixarà d’afectar molt positivament a les noves generacions.
La paternitat d’abans
En les societats patriarcals tant en les primitives com en les avançades, l’objectiu del matrimoni era la criança d’hereus legítims, sense que l’amor arribés a explicar gens ni mica en aquest contracte social. Fins i tot la condició d’esposa legítima s’obtenia quan era capaç de donar a llum a un hereu legítim. La transmissió de la propietat privada i de l’herència del nom del pare eren els principals objectius que descarregaven sobre l’esposa i sobre els fills un llegat en el qual poques vegades participava l’amor filial.
Això tenia importants conseqüències en el desenvolupament del psiquisme d’aquests fills que veien poc a aquests pares absents, més interessats en *rivalizar amb altres homes mitjançant l’honor, la política o les guerres. Respecte a la mare, la hi tractava com a una menor; fet que no escapava als ulls del noi.
La paternitat d’ara
Actualment, el pare s’ocupa molt millor dels seus fills que antany, participa de la seva criança i els mestressa, igual que va estimar o mestressa a la mare del nen. Fenòmens socials com les reivindicacions dels pares separats o divorciats que volen participar en la criança dels fills i han arribat a promoure canvis legislatius favorables per viure la seva paternitat encara que el matrimoni s’hagi dissolt, ens ho expressen. El pare actual vol realitzar la seva funció per amor.
Hi ha llocs en els quals es reivindica la figura principal del pare en la criança dels fills i es lluita que s’equipari legalment en casos de divorcis, separacions i tuteles de menors. La web custodiacompartida.org és un exemple.
Bibliografia sobre paternitat i maternitat utilitzada:
“Dones sense ombra. Maternitat i tecnologia” Silvia Tubert. Segle Vint-i-u d’Espanya Editors, S.A.
“Què vol dir “fer” l’amor?” Gérard Pommier. Paidòs; Biblioteca de Psicologia profunda.
