Obesitat
L’obesitat en les societats occidentals oscil·la entre el 30 i el 50% de la població general. La seva alta incidència expressa la gravetat d’aquesta malaltia. Factors conjunturals de la nostra societat com el sobreacceso al menjar i l’oferir-la amb els seus atractius com el pal·liatiu emocional que va a omplir buits existencials i emocionals afavoreix l’aparició d’aquest trastorn.
Fernando Botero, Pícnic, 1997
Curiositats sobre l’obesitat
L’obesitat és més freqüent en dones i sis vegades més comuna entre les dones de classe baixa que entre les de classe alta.
La nomenclatura original del trastorn prové del llatí obēsus, que vol dir persona excessivament grossa.
En què consisteix l’obesitat?
L’obesitat és una excessiva acumulació de teixit adipós en el conjunt corporal. Aquest excés de pes que es cronifica i sobre el quin la persona no pot o no vol actuar comporta una sèrie important de riscos per a la salut que poden arribar a ser molt greus.
L’origen de l’afecció dependrà de molts factors però els de tipus psicològic són fonamentals tant a l’origen com en el seu manteniment.
Les persones obeses tenen baixa autoestima i un pobre concepte de si mateixos.
Poden distingir-se dos tipus: obesitat secundària i obesitat simple. La secundària prové de trastorns endocrins, hipotalámicos o genètics i sol aparèixer en la infància. L’obesitat simple o per cebamiento és el trastorn metabòlic més freqüent i apareix en l’edat adulta.
Com la tractarem des de la psicologia i la psicoanàlisi?
En termes psicoanalítics darrere de l’obesitat hi ha importants regressions de la personalitat de la persona obesa. Serà tasca de la teràpia psicològica i que li permetrà tornar a un pes saludable.
Gràcies a les possibilitats que tenim de mantenir una alimentació equilibrada seguint la dieta mediterrània i aconseguint superar les afeccions que ens impedeixen portar una vida plena, aconseguir reduir el pes és un objectiu que pot ser molt estimulant i fins i tot divertit.