En l’article d’avui anem a ocupar-nos de la hiperactivitat i de com aquesta moltes vegades ha servit com a excusa per medicalizar i patologizar a la infància. Anem a comentar algunes observacions sobre el seu diagnòstic.
Fotografia d’Eva Bonamusa
1. La hiperactivitat: definició
La hiperactivitat o el trastorn TDAH (Trastorn per dèficit d’atenció per hiperactivitat) es defineix com un trastorn que es manifesta en conductes de desatenció, hiperactivitat i impulsivitat que interfereixen en el rendiment escolar i laboral.
Hem de saber:
- Que la major part dels nens, quan sofreixen alguna pertorbació psicològica, aquesta es va a mostrar exteriorment en problemes escolars i en problemes de conducta majoritàriament.
- Sent aquest el funcionament de la psicologia infantil, no té sentit diagnosticar un trastorn per les seves conseqüències simptomàtiques ja que aquestes sempre seran escolars o de comportament.
- Convindrà llavors conèixer l’origen dels trastorns per poder tractar el seu origen i no les seves conseqüències.
- En la majoria dels trastorns per hiperactivitat, trobem petits desajustaments evolutius en la neurosi infantil que tot nen desenvolupa per a la construcció de la seva personalitat futura.
Conclusió:
És per això que el TDAH s’ha convertit en el calaix de sastre dels desajustaments neurótics de la infància, establint-se erròniament el seu diagnòstic. Això implicar conseqüències socials, escolars, familiars i de salut que poden resultar perjudicials per al nen.
2. La hiperactivitat mostra un estrany augment en l’actualitat
És molt estrany sent en el passat recent un trastorn desconegut i inexistent.
La seva alta freqüència fa sospitar a les entitats que s’està produint una inflació diagnòstica. L’any 2013, es va diagnosticar un 23% de la població infantil que s’atén als centres de salut mental públics per a nens i adolescents, la qual cosa constitueix una xifra molt alta.
3. El trastorn TDAH ha estat classificat com un trastorn mental greu
El Pla de Salut Mental Català classifica la hiperactivitat o el Trastorn TDAH com un trastorn mental greu juntament amb els trastorns de l’espectre autista. A més estableix un protocol d’actuació del TDAH doncs la seva detecció i el seu tractament és una prioritat per al Pla. A partir d’aquest moment les xifres del seu diagnòstic comencen a créixer.
La major part de la comunitat professional de psicòlegs no considera el TDAH com una malaltia mental greu. A continuació un article en La Vanguardia que ho deixa clar
Fotografia d’Eva Bonamusa
4. En el Protocol d’actuació del TDAH es defineix la hiperactivitat com un trastorn del neurodesenvolupament d’origen neurobiològic.
Hem de saber que no existeixen marcadors biològics que evidenciïn una causa del trastorn d’origen biològic.
5. En el Protocol es recomana medicació farmacològica per tractar la hiperactivitat en la infància i en l’adolescència
Això es considera un tractament molt eficaç i amb escassos efectes secundaris. Argumenten que els pacients milloren el seu rendiment entre el 70 i el 80 % dels casos.
Són molts els professionals que es neguen a prescriure aquesta medicació farmacològica per als casos de TDAH, no només perquè en un subjecte en evolució com és un nen o un adolescentes desconeixen els efectes que pogués tenir la seva presa a llarg termini sinó també per la presència d’efectes secundaris gens menyspreables com la presència d’efectes cardiovasculars (es precisa realitzar un examen cardiovascular a l’inici del tractament i durant la seva presa han de fer-se controls continus) o que pugui causar o exacerbar trastorns psiquiàtrics com a depressió, comportament suïcida, hostilitat, psicosi i mania.
6. En el protocol es recomana seguir una teràpia cognitiu conductual.
Aquesta teràpia es recomanaria per al tractament dels afectats i l’entrenament en tècniques per als pares.
Recomanant la teràpia de tipus cognitiu-conductual estan obviant la resta de teràpies amb les quals també es poden guarir aquests símptomes; al mateix temps que neguen el nucli emocional del trastorn reduint el seu tractament a l’adquisició de competències i eines que prioritzaran una adaptació del nen a l’entorn per sobre de la seva resolució emocional profunda.
7. Veus en contra d’aquest protocol i de la seva confecció
Existeix una agrupació professional de psicòlegs que es diu Per a un consens clínic del TDAHque denuncia la falta de participació en el protocol d’una gran part del sector.
Aquesta agrupació considera que en aquest Protocol d’actuació pel TDAH porta amb si l’evidència de:
- Un pas més en la política de patologitzar i medicalitzar la vida en general i la infància i l’adolescència en particular.
- Un menyspreu a les diferents teories i pràctiques existents en la clínica de les simptomatologies psíquiques i en conseqüència un atemptat contra la llibertat d’elecció dels pacients.
Per tant, davant d’un diagnòstic de TDAH cal recomanar precaució, tranquil·litat i informació completa als pares de tot el que es juga en aquest diagnòstic.
