Susana Gracia
Pide cita 659 034 451

Author Archives: Susana Gracia

Disciplina i Frustració com a Motors de Creixement Personal

Posted on by

La disciplina i la frustració que provoca, avui dia està especialment injuriada, identificada a vells usos a l’educació dels fills en el passat, el seu excés va produir no pocs traumes emocionals en negar l’expressió oberta dels sentiments i promoure la seva repressió. La seva excessiva aplicació també va generar forts sentiments de culpabilitat en les persones que la van patir.

disciplina-frustracio

Fotografia d’Eva Bonamusa

La injuriada disciplina i la frustració que ajuda a créixer

En la seva definició, disciplina consisteix en una doctrina o instrucció d’una persona, especialment en el moral. El moral es converteix en l’objecte principal d’aquest tipus d’educació a diferència de l’educació acadèmica.
Com tots els processos socials que solen seguir una evolució cíclica al llarg de la història, d’una generació que va sofrir les conseqüències d’una excessiva disciplina sorgeix una generació que sent aversió a aquests mètodes i que educa al proïsme en una laxitud moral que no deixa de produir altres conseqüències simptomàtiques.
Símptomes que contemplem a dia d’avui els psicòlegs en la consulta. La no aplicació de disciplina produeix que algunes de les seves eines tampoc s’apliquin com per exemple, posar els límits que deslliguen la frustració.
Quan eliminem tota disciplina estem eliminant els beneficis de la frustració en el desenvolupament emocional dels fills.

Beneficis de la Frustració provocada per la disciplina

La frustració (frustrar, privar a algú del que esperava) és necessària per al desenvolupament psicològic dels nens. El que es juga a nivell profund en els nens és que frustrar-los els ajuda a separar-se dels pares i els propulsa cap a la construcció d’un desig que pugui esplaiar-se en un futur propi.
Posar límits al seu desig igual que els adults l’hi imposen a si mateixos per a la seva vida social o els és imposat per uns altres és el camí perquè el subjecte en desenvolupament trobi la seva pròpia via de desenvolupament igual que ho va fer la seva mare i el seu pare.
El noi haurà de deixar a la seva mare i al seu pare per trobar el seu propi desig, ja que en la seva família d’origen estan condemnats a frustrar-se.
Si el fill ho és tot per als pares, ho té tot, li donen tot, li demanen més…el nen viurà amenaçat per pulsions mortíferas que tenen a veure amb una involució, la de tornar al ventre matern dependent en comptes de ser propulsado al futur alliberador.
La frustració assenyadament administrada ajuda a créixer.
I de què es tracta? D’imposar uns límits des d’uns pares que estimen als seus fills però que són autònoms en el seu propi desig i independents dels seus propis pares i dels seus fills.

De l’amor a l’odi: Les Relacions de Parella “apassionades”

Posted on by

Solem escoltar amb molta freqüència que de l’amor a l’odi hi ha un només pas. Més enllà d’aquesta dita popular, podem analitzar alguns dels motius que transformen l’amor en odi entre les persones que mantenen vincles afectius.
Són moltes les parelles que es barallen i segueixen juntes, produint perplexitat a coneguts i familiars sobre els motius que els porten a estar en aquesta estranya harmonia.
Para gairebé tothom són recòndites i enigmàtiques les raons que porten a una parella a estar unida i en guerra al mateix temps.

de l'amor a l'odi 01

L’amor i l’odi en les relacions de parella

Quan dues persones decideixen ser parella i inicien una convivència comuna, cadascun d’ells hauria de preguntar-se què va a fer amb l’odi i la violència que li va a provocar aquesta persona en la convivència diària.
L’odi és la cara oculta de l’amor. Sentim l’amor però reprimim el seu parell, l’odi, que roman inconscient. Per això, no sabem de la seva existència amb aquestes paraules.
Sí ho detectem en els diferents propòsits que es fan les parelles, per exemple, en el de mantenir l’autonomia dels seus components, de seguir sent lliure, de no ser massa dependent de l’altre.
Aquests desitjos estan impulsats per l’odi reprimit que genera l’amor. Aquests desitjos situen la línia de l’amor a l’odi molt a prop.
Que el nostre benestar emocional en general, la realització dels nostres ideals en la vida sobre l’amor, la maternitat/paternitat o el desenvolupament professional estiguin condicionats directa o indirectament per una parella amb la qual es realitza un projecte en comú, ens retrotrae a la nostra infància de més o menys rabietas i abnegacions, en la qual havíem d’obeir i condicionar els nostres desitjos a les ordres dels adults.
Aquest tàndem amor/odio no ocorre només en les parelles sinó en totes les relacions humanes sobretot en les no simètriques i en major mesura quanta més intensitat afectiva presentin. Per exemple, es donaran amb major força entre pares i fills que entre els amics.

de l'amor a l'odi 02De l’amor a l’odi: l’origen

L’origen de l’odi és l’amor, producte de la lluita que implica estimar i no dependre emocionalment d’una altra persona que no sigui un mateix. Hi hauria com una lluita de contraris, estimar a un altre estaria en contra d’estimar-nos a nosaltres mateixos, en termes econòmics respecte al nostre narcisisme.
Però gràcies a aquest tàndem de lluita de contraris, quin balança, pot el nostre amor no convertir-se en esclavitud, els fills es poden separar dels pares sense haver-los de la vida que aquests els van donar i els amics poden sentir la llibertat de la companyia de l’altre sense més interès quan tot marxa bé.

Teràpia Psicològica: Tres condicions per a l’èxit

Posted on by

Teràpia Psicològica _ 01

Què influeix en l’èxit d’una teràpia psicològica?

Són tres les condicions per a l’èxit d’una teràpia psicològica: temps, esforç i compromís.

Aquesta premissa no hauria de tirar-nos per enrere perquè en realitat tots sabem que les coses que emprenem amb esforç es valoren molt més que les que ens toquen en sort o se’ns regalen…aquestes últimes no solem reconèixer-les com a valuoses al cap d’un temps.
La teràpia requereix esforç i dedicació del pacient i dedicació i implicació del professional.

La teràpia encara que és un lloc de trànsit en la nostra existència, no és un lloc qualsevol. Es tracta d’un temps d’expressió dels sentiments, desitjos, preocupacions i sobretot, un espai per a la reflexió d’un mateix i sobre un mateix.

Sol aconsellar-se a l’inici d’una teràpia no prendre grans decisions mentre dura ja que no és un moment d’acció de la vida sinó de replantejament i coneixement.

La seva durada la determinarà la quantitat de problemes a tractar o si el conjunt del atolladeroen el qual ens hem ficat és profund però sobretot ho condicionarà la motivació que tingui la persona per conèixer-se una vegada hagi eliminat el seu sofriment.
Només un petit nombre de persones que acudeixen a un psicoanalista, es queden a conèixer-se una vegada s’han guarit dels seus sofriments més immediats.

Teràpia Psicològica _ 02
Fotografia d’Eva Bonamusa

Quin tipus de teràpia psicològica es planteja des de la psicoanàlisi?

La psicoanàlisi és un tipus de tècnica psicològica que permet fer tant una cosa com l’altra.
És important mantenir també una freqüència constant i periòdica ja que el treball amb les produccions conscients i inconscients de la persona en les sessions perd efectivitat sinó es treballa de forma intensiva. És per això, que els psicoanalistes recomanem una sessió setmanal com a mínim.
Totes aquestes raons requereixen d’uncompromís de la persona que haurà de coincidir amb el compromís del professional amb el seu pacient amb la mateixa intensitat.
Anar al psicoanalista no és com anar al dentista, el professional es comprometre’s en el problema de la persona que sofreix i capitanea l’adreça de la seva cura durant temps, s’implica. Per això, ésmolt important que flueixi el vincle pacient-psicoanalista i que tinguin un bon feeling: no és el mateix un professional que un altre, la persona ha de poder sentir confiança i sentir esperança amb el professional.
Quan es compleixen aquestes condicions,l’alleujament dels símptomes i del sofriment no trigarà a arribar.
Pots fer un cop d’ull als tractaments psicològics que oferim en aquesta pàgina de la nostra web: Tractaments Psicològics

 

La teràpia guareix, no existeix la màgia en Psicologia

Posted on by

No existeix la màgia en la psicologia, l’esforç del treball en la teràpia és el que produeix l’assoliment de la curació.

Són moltes les persones que s’apropen al psicòleg esperant que aquest els doni la solució màgica als problemes que pateixen. Si poguéssim fer una correspondència, seria com voler arreglar la nostra situació econòmica esperant al fet que ens toqui la loteria.

terapia que cura

Frases que solen pronunciar-se i que marquen aquesta expectativa màgica

  • Vull sentir-me millor sense haver de canviar les coses.
  • Fa molt temps que tot això va passar, hauria d’haver-ho superat. Com pot ser que sigui això el que m’estigui afectant encara?
  • No sé si puc ni vull dedicar tant temps i diners a la teràpia, també vull fer altres coses!
  • Això va a doldre, prefereixo no remoure aquests sentiments, així m’afectessin menys.
  • Vull que venir aquí em serveixi d’alguna cosa.
  • Jo el que vull és que em diguin el que haig de fer per sortir d’aquest sofriment i arreglar la meva situació.

En realitat, aquestes frases són resistències al treball terapèutic i han de ser analitzades amb cautela perquè poden sabotejar l’intent de curació de la pròpia persona que sofreix.
Volgués explicar el procés pel qual passa una persona que ve a fer un treball tant depsicoteràpia breu com un treball de psicoanàlisiper descriure la realitat d’un procés que té poc de màgic i bastant d’esforç, dedicació i assoliment.

Desgranant el treball en una teràpia

Quan els pacients vénen i expliquen la complexitat de la seva vida i de les seves circumstàncies actuals, tots dos desandaremos els vint o quaranta anys que porta de vida. Aquesta tasca no es fa en poc temps. Requereix espai per desenvolupar el curs dels esdeveniments i les relacions entre ells i tot el que es va inscriure en la seva subjectivitat.

Una altra cosa és l’alleujament que comença a produir-se des de les primeres sessions, quan es comença a aclarir l’embull de sentiments i símptomes. Això ocorrerà si la relació entre el pacient i el psicoanalista és bona i de confiança. Sentir-se acompanyat i dirigit per un bon professional produeix un gran alleujament posat que un no està només davant la confusió de l’angoixa.

És probable que aquest alleujament pugui produir-se al mateix temps que sorgeixen les resistències al treball terapèutic, les queixes pels diners, pel temps, per les regles que formalitzen la teràpia,…. Si aconseguim donar-li el seu sentit i la persona està compromesa amb la seva curació i confia en el professional i en la seva labor, s’aniran vencent a poc a poc. És important que en aquests moments es confiï en el professional. Aquestes idees resistents sorgiran al llarg de tot el procés terapèutic sigui de curta o de llarga durada i són el veritable enemic de la curació de la persona.

Fase 1: Psicoteràpia Breu

La psicoteràpia breu o psicoteràpia focal breu, tan de moda actualment serveix per sortir del atolladero en el qual ens havíem ficat.

  • En els primers mesos, el pacient i el psicoanalista solen descobrir la major part de les causes dels patiments en quant es historifica la vida del pacient.
  • El pacient amb aquest nou coneixement sol tenir ganes de prendre decisions i actuar en la seva realitat immediata; en aquest moment convé tutelar aquestes actuacions ja que van a produir un alliberament del subjecte però també poden implicar conseqüències en el seu cercle més proper.

Aquí pot acabar la teràpia o continuar-se. Hi ha persones que continuen amb ella anys després. El que jo recomano si és possible és continuar i aconseguir una curació definitiva mitjançant l’anàlisi psicoanalítica. Si vols més informació sobre la teràpia breu pots llegir el següent article publicat pel Col·legi Oficial de Psicòlegs de Madrid fa uns anys.

Fase 2: Anàlisi Psicoanalítica

Quan es vol realitzar un treball més profund, llavors es realitza un treball d’anàlisi psicoanalítica.
Què s’aconsegueix mitjançant aquest treball més complex?

  • El pacient es converteix en un investigador de la seva pròpia història.
  • En el seu transcurs es preguntarà genuïnament quin vulgues de la vida i quina espera de si mateix.
  • Es tracta d’un temps de reflexió, de parar l’acció per poder pensar racionalment.
  • També és un procés d’obrir l’inconscient a la tasca d’analitzar-ho amb l’ajuda d’un professional.

Per això el treball psicoanalític és dels treballs terapèutics més profunds que hi ha.

Els fills: El mirall de la nostra pròpia infància

Posted on by

Com diuen multitud de veus, els fills en edat de criança són una ocupació permanent i quan les coses no van bé o estem angoixats per la seva criança, una preocupació dolorosa.
Quan es fa necessari un tractament psicològic per al fill perquè alguna cosa no va bé, tota la família sol estar implicada en el problema. És probable que no siguin conscients d’això i per aquest motiu, van a necessitar de la delicada i pacient orientació d’un psicoanalista, no en va és freqüent que un dels pares decideixi entrar en teràpia al poc temps de fer-ho el fill.

els fills 01

Un fill representa una creació, la realització d’un ideal, d’un rol esperat, un desig per als pares, en fi, un plus per al narcisisme d’aquests.
Aquest entramat del pare i de la mare al que vénen els fills al món modelarà la seva personalitat i complicarà les coses quan aquestes no vagin bé. En aquest entramat hi ha una part conscient i una part inconscient.
Existeix una relació de la criança dels fills amb la pròpia infància que moltes persones intueixen però que és difícil de captar per les seves connexions inconscients. Es tracta del mirall que són els fills d’un mateix en la seva infància amb els seus propis pares. És a dir, som pares com vam ser fills i som pares com vivim als nostres propis pares.
En quantes ocasions, un diu: “això que jo vaig sofrir del meu pare o de la meva mare, no ho faré amb els meus fills…” i un es troba fent-ho de forma automàtica i sentint-se malament per això.

Els fills: Com ens condiciona la nostra infància de forma inconscient en la seva criança

L’angoixa davant de l’escola, al començament de les classes no només s’angoixen els fills, s’angoixen els pares. No tenir empatia amb l’angoixa dels fills fa que ens enfadem amb ells, esperant que es comportin correctament.
Una certa anàlisi de què és el que ens angoixa als majors ens faria entendre’ls millor, perquè segurament evoca les nostres pròpies separacions infantils. Aquesta anàlisi és molt recomanable per solucionar millor aquest pas i parlar-ho amb el noi per petit que sigui.
La frustració quan el fill no és el que esperàvem, possiblement estigui succeint de forma inconscient una frustració infantil del pare o de la mare projectada en el fill/a i que sol tenir a veure amb els propis pares de l’adult. Caldria identificar-la per no perjudicar al noi.
Un fill, dos fills, tres fills,… quants fills vull tenir? Sol ser una decisió molt condicionada per la pròpia infància:
Si un va ser fill únic i li va anar bé, possiblement vulgui tenir un sol fill. Si li va anar malament, voldrà tenir més d’un. De la mateixa manera en cas de diversos germans.
Un únic fill tindrà l’avantatge de no compartir als pares (aprendrà a compartir en el col·le, amb els amics) però suportarà per aquest mateix motiu en la seva sola persona els ideals i expectatives dels papàs. Diversos fills, no obstant això, s’ajuden amb les càrregues dels papàs però hauran de compartir el seu amor i la seva atenció.

els fills 02

Respecte a la part inconscient, es pot pensar en la solitud de la infància i voler contrarestar-la tenint més fills; o es pot voler complir un rol de mare del tipus quants més fills, més mare; o tal vegada, es busqui fer feliços als avis, sobretot si aquests estan una mica tristos, donant-los més néts, o més néts que el germà, tenir més fills per construir un projecte de vida, etc… en cada cas variarà.
La part inconscient de la maternitat i de la paternitat s’ha d’analitzar quan el petit de la família sofreix. Coneixent el que està implicat de l’inconscient dels pares en aquest fill, es pot descarregar al petit de càrregues que corresponen als adults.

Violència de Gènere: Dues anotacions sobre el seu origen

Posted on by

Actualment la violència de gènere és difosa per tots els mitjans de comunicació i coneguda per la societat en general. Fins a fa molt poc aquest fenomen va pertànyer a l’àmbit domèstic privat i era sofert en silenci per les persones que ho patien.

violència de gènere 01
Fotografia de evabonamussa

Què entenem per violència de gènere

La violència de gènere és considerada fonamentalment com un problema estructural de la societat producte de la desigualtat existent entre homes i dones. Si bé s’han succeït avanços socials com el pas del fenomen de la silenciosa esfera privada a la pública, la seva solució s’augura molt complexa, per a ella es requereix d’una anàlisi exhaustiva que contempli els diferents factors del fenomen. Volgués apuntar un parell d’idees per a la seva comprensió:
Sabem que als països més avançats en matèria d’igualtat, la violència de gènere es presenta disminuïda però se segueix produint.
La mateixa premissa es produeix amb les dones que tenen estudis superiors, també elles són menys propenses a suportar el maltractament, es consideren iguals als homes i haurien de gaudir d’un tracte igualitari amb els seus col·legues homes, però això no les exclou completament de patir-ho.
Si la violència de gènere segueix succeint en les societats conegudes més igualitàries i en les capes poblacionals amb més estudis i més igualtat entre els seus congèneres, llavors…sorgeixen les següents preguntes:

  • Per què inexorablement se segueix produint?
  • Que hi ha en el fons de la violència de gènere?
  • Malgrat les estratègies de prevenció i de la cobertura social i legal del fenomen, seguirà donant-se en les nostres modernes societats?

Una anàlisi en profunditat hauria de comptar amb l’estudi dels factors socials, culturals i psicològics específics de cada societat on es produeix la violència de gènere, incloent entre ells alguns aspectes inconscients de la psicologia de la parella amorosa.

violència de gènere 02
Fotografia de evabonamussa

Factors socials i culturals per a la violència de gènere

La ràpida evolució de la societat espanyola en els últims anys produeix que existeixin diverses franges generacionals educades en els vells rols de gènere. Aquestes generacions han educat a les subsegüents generacions fonamentalment en aquests mateixos patrons o per contra, en valors antagònics als quals han rebut. Es tracta d’una primera tanda de generacions que sofreixen els estralls de la guerra, de la postguerra i d’una posterior dictadura de 40 anys. Això va a afectar a la seva descendència d’una manera definitiva.
Es produeixen desajustaments en els rols i identitat de determinades persones que són criades d’una manera i que es veuen embolicats en societats molt diferents en l’adultesa i en la vellesa. Aquests nous rols i patrons els confonen i els produeixen fortes desadaptacions. Unides a situacions de crisi econòmica o de crisi de valors i identitats la situació pot tornar-se devastadora també per a altres capes poblacionals com els joves que se sentiran maltractats per la seva època.

Factors psicològics per comprendre-ho

Aquests factors són importantíssims pel que fa a la incidència psicològica que produeixen els fenòmens socials i culturals en les persones tant com conèixer els que habitualment dificulten qualsevol relació de parella.

  • En primer lloc els traumes, com les penúries viscudes en la infància per la guerra, les privacions econòmiques, les múltiples privacions afectives, maltractaments, abusos de tot tipus, treball en la infància, falta d’educació, ruptura dels llaços familiars per diverses raons, van a produir generacions fràgils, “maltractades” que poden generar de forma activa en la seva etapa adulta o en la seva vellesa, la qual cosa en la infància es va patir passivament.
  • Un altre aspecte fonamental per comprendre l’origen de la violència de gènere són les dificultats que acompanyen a les relacions amoroses dels éssers humans: ideals de cada gènere, fortes càrregues identitàries en rols interioritzats i tots els aspectes inconscients masculins i femenins tant de l’home com de la dona presents en el seu psiquisme.

Aquesta guerra particular està en el nucli de l’amor / odio que es desperta en les relacions amoroses en determinat moment i quan es donen determinades situacions socials i culturals i que poden tenir conseqüències fatals, com sabem.

Al següent enllaç tens accés a la pàgina del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Per una societat lliure de violència de gènere

Entendre els somnis: 15 curiositats i claus

Posted on by

Avui ens ocupem de entendre els somnis, que estan presents en les nostres vides de forma recurrent i ocupen gran part del nostre temps. En l’article d’avui t’oferim algunes curiositats i claus que t’ajudaran a entendre millor el seu significat.

Llistat de 15 curiositats i claus per entendre els somnis:

  1. Tots els somnis són un compliment de desitjos inconscients disfressats.
  2. La major part dels somnis són confusos i absurds. Per conèixer el seu sentit, necessitem la seva interpretació psicoanalítica.

    3. Entendre els somnis 01

  3. No hi ha manera de saber el sentit d’un somni si no és interpretat dins d’uncontext de tractament psicoanalític.
  4. No existeixen significats fixos als diferents elements dels somnis. Per exemple, per a algú anar amb tren pot representar créixer i per a uns altres pot significar una relació sexual.

    5.  
    Entendre els somnis 02
     

  5. Existeix algun significat comú per a alguns elements amb els quals somiem les persones que compartim una mateixa cultura, per exemple, el mar sol representar a la mare.

    6.  
    Entendre els somnis 03
     

  6. Cada somni és una producció exclusiva de qui ho somia. Per exemple, el mateix tipus de somni va a tenir sentits diferents per cada *soñante.
  7. La teoria psicoanalítica és l’única escola psicològica que interpreta els somnisper ajudar al procés de curació de la persona.
  8. Els nens solen tenir somnis molt simples i plens de sentit per a tots. En ells es *vé molt clarament el compliment d’un desig. Per exemple, a una nena petita se li prohibeix menjar una maduixes que desitja; amb tota seguretat, aquesta mateixa nit somiarà que menja aquesta fruita meravellosa amb delit. Compleix el seu desig que no va poder desenvolupar en la vigília.

    9.  
    Entendre els somnis 04
     

  9. De vegades, també els adults tenen somnis simples i no disfressats i que també corresponen a compliments de desitjos de la vigília que han quedat sense satisfer, per exemple somiar que realitzem alguna cosa amb el que un es va quedar amb ganes de fer.
  10. Tots els altres somnis disfressen els seus motius; per a això nostre inconscient utilitza dos mecanismes principals: condensa els diferents continguts que tenen un element comú i desplaça les càrregues emocionals dels elements més importants als més secundaris.
  11. Els somnis són sensorials, apreciem el somni en imatges visuals sobretot i també, en sensacions.

    12.  
    Entendre els somnis 05
     

  12. El somni és suscitat per algun esdeveniment de la vetllada anterior, de vegades de caràcter nimi i sense que ens hagi semblat important. Aquest esdeveniment va a desencadenar la creació d’un somni per associació amb altres continguts del nostre inconscient amb els quals estarà relacionat.
  13. El somni és més breu que els desitjos que representa i aquests solen ser varis, amb tots ells fa una dramatització.
  14. Expressant tot el que ens suggereix el somni, sense censurar els pensaments que ens arriben per més absurds que siguin i amb l’ajuda d’un professional, podrem arribar a conèixer els nostres desitjos inconscients.
  15. Dues claus generals per tenir en compte a l’hora de la seva interpretació:
    • Els temes secundaris del somni acostumen a ser els centrals.
    • El que neguem en el somni, acostuma a ser afirmatiu.

 

T’interessa entendre els somnis i el seu significat? Et preocupa el que somies? T’agradaria entendre-ho millor i saber com pot ajudar-te el seu coneixement per a la teva vida?
Pots posar-te en contacte amb mi per començar a comprendre els teus somnis de forma terapèutica i positiva.

Pots demanar una cita en la consulta emplenant el següent formulari.

Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible per confirmar-te dia i hora

[contact-form][contact-field label=’Nom’ type=’name’ required=’1’/][contact-field label=’Email’ type=’email’ required=’1’/][contact-field label=’Telèfon’ type=’text’ required=’1’/][contact-field label=’Dia preferent de la cita’ type=’select’ required=’1′ options=’Dilluns,Dimarts,Dimecres,Dijous,Divendres’/][contact-field label=’Comentari’ type=’textarea’/][contact-field label=”redirect” type=”text” default=”/gracies-per-contactar-amb-barcelonapsicoanalisis-com/” /][/contact-form]

Els somnis: la representació teatral del nostre jo inconscient

Posted on by

Des de l’inici dels temps, l’ésser humà s’ha sentit fascinat per aquestes produccions nocturnes que són els somnis i ha trobat en ells tota sort de signes per endevinar un futur incert a l’hora de prendre grans decisions. La seva interpretació ha estat tasca de bruixots i xamans, persones especialitzades en aquest rar llenguatge plagat de símbols.

somnis 01

Quan els metges van començar el seu estudi es van fixar en la funció biològica que el somni compleix per al nostre organisme: en dormir ralentim les funcions corporals i descansem. Però no es van interessar pels somnis que es produeixen en dormir entenent que eren subproductes sense sentit de la pròpia activitat del somni.
En èpoques posteriors i gràcies als avanços de la ciència mèdica, s’ha pogut tornar a estudiar el somni amb renovat interès.
S’ha descobert que el somni està format per dos tipus de cicles: fases d’ones curtes i fases d’ones llargues (cicle del somni no-REM) i somni paradoxal (cicle del somni Si-REM) i que tots dos s’alternen entre si entre quatre i sis vegades cada nit.
El somni paradoxal es diu així perquè es produeix en l’anomenada fase Si-R.I.M de major activitat ocular, és a dir, en la qual s’està produint un somni. Contràriament a l’esperat, aquesta és la fase on es produeix el major descans per a l’organisme en contrast amb l’altre cicle, molt més tranquil.
Per això, quan més descansem és quan estem somiant somnis.
Per als psicoanalistes aquesta paradoxa té una explicació molt clara, doncs coneixem per la nostra experiència personal i professional que, quan se somia, es descarreguen en els somnisdesitjos i temors de caràcter inconscient que habitualment estan reprimits. Aprofiten aquesta ocasió on la consciència està dormida per fer-se veure i expressar-se juntament amb retazos d’esdeveniments del dia que també apareixen en els nostres somnis.

Gràcies a que podem representar en aquest teatre que és el somni tot allò que impacta al nostre jo, que sacseja els nostres desitjos, fantasies i temors que es troben en l’inconscient, podem aixecar-nos renovats física i mentalment.
Somiar és vital per a la nostra salut mental i física.

Aquest fenomen és universal ja que tothom somia, excepte les persones que tenen algun problema orgànic que ho impedeixi. La resta, somiem, ho recordem o no. Hi ha fases en la vida on es recorden més, altres menys, moltes vegades ens aixequem i ens acordem d’ells però uns minuts després, s’evaporen. Quan les persones estan en teràpia, sol ocórrer que comencen a recordar els somnis, molt més que abans.

somnis 02

Per què els somnis són tan rars i estrambótics?

Els somnis són les produccions del jo dormit, és a dir d’un jo relaxat que deixa expressar-se a les fantasies i temors inconscients que romanen reprimits i censurats per ell la major part del temps.
Durant la nit i gràcies a la relaxació de les defenses que es produeix en el jo, alguns continguts de la nostra part inconscient aprofiten i traspassen més fàcilment aquesta barrera de censura que té el jo de forma permanent.
No obstant això, la nostra part conscient sempre està vigilant i demanarà un peatge a les fantasies inconscients que volen traspassar-la. Aquest peatge serà que sofreixin una gran transformació perquè la persona no pugui reconèixer-les. A aquesta transformació se li cridatreball del somni.

El somni serà un compromís adquirit entre el nostre jo conscient i nostre jo inconscient. La nostra part inconscient aporta el material per a l’obra, fantasies inconscients molt primàries i que tenen a veure amb la infància. Aquestes fantasies i no unes altres seran cridades a escena segons els esdeveniments que ens hagin succeït en el dia.

La nostra part conscient dormida deixarà expressar-se a la part inconscient a canvi de fer de gran censor. Encara dormit revisarà tota l’obra i reclamarà corts, canvis, omissions que faran que el somni sigui rar i incomprensible.

Per què s’obliden tan ràpidament els somnis?

Pel mateix motiu anterior oblidem els nostres somnis ràpidament: quan el jo conscient es desperta i s’adona del somiat, immediatament activa el gran censor que és i torna a condemnar aquest somni i tot el seu contingut a l’inconscient, acompanyant-ho d’una sensació de raresa, confusió i, de vegades, d’angoixa que és la marca i segell de la seva intervenció.
Aquestes fantasies inconscients tornen a quedar ocultes pel Jo conscient a l’espera del següent somni on tornaran a pugnar per sortir.

Per què evitem conèixer els nostres desitjos inconscients?

Les dues principals tasques del nostre jo conscient són: gestionar la realitat, adaptar-se al mitjà per la autoconservació de l’individu i l’espècie, i mantenir a ratlla a la nostra part inconscient perquè els seus continguts no surtin a la llum.

Aquesta part inconscient té a veure amb l’ésser humà més primari que tots portem dins. Aquests desitjos posarien en un compromís nostra autoconservació individual i com a espècie i, amb això, la nostra civilització.

En el procés social de l’educació, aquestes fantasies han estat relegades de la vida conscient i respecte a elles, la societat i l’individu no volen saber gens. Com provenen de la faceta més pulsional de l’individu tenen una gran potència i pugnen contínuament per desenvolupar-se. Per exemple, observem als nens: no comparteixen o ho volen tot para ells, si algú els lleva alguna cosa mosseguen o patalejan. Amb el procés de l’educació pels pares i per la societat, aquests desitjos seran censurats.
Reconèixer-los serà per al subjecte un acte delicat ja que posarà en dubte els seus ideals. Si vols saber més pots llegir l’article que hem escrit sobre l’inconscient aquí

La interpretació dels somnis en la teràpia psicoanalítica

Per als psicoanalistes, la interpretació dels somnis és el camí més directe i valuós per al coneixement del nostre jo inconscient juntament amb la interpretació dels lapsus linguae i els actes fallits, dir o fer una altra cosa que la que volíem fer o dir.

somnis 03

En la teràpia psicoanalítica, se sol convidar a la persona a parlar dels seus somnis doncs la seva interpretació ens anirà donant les claus dels seus impulsos inconscients que estan motivant els seus pensaments i sentiments.
Ajudant al fet que aquestes fantasies inconscients es transformin en paraules, aniran perdent el seu valor patogen i, d’aquesta forma, neutralitzarem el sofriment psíquic i físic.

T’interessa el món dels somnis i el seu significat? Et preocupa el que somies? T’agradaria entendre-ho?

Pots demanar una cita en la consulta emplenant el següent formulari.

Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible per confirmar-te dia i hora

[contact-form][contact-field label=’Nom’ type=’name’ required=’1’/][contact-field label=’Email’ type=’email’ required=’1’/][contact-field label=’Telèfon’ type=’text’ required=’1’/][contact-field label=’Dia preferent de la cita’ type=’select’ required=’1′ options=’Dilluns,Dimarts,Dimecres,Dijous,Divendres’/][contact-field label=’Comentari’ type=’textarea’/][contact-field label=”redirect” type=”text” default=”/gracies-per-contactar-amb-barcelonapsicoanalisis-com/” /][/contact-form]

L’inconscient: Com condiciona les nostres vides?

Posted on by

La majoria de nosaltres pensem ingènuament que dirigim les nostres vides d’una manera conscient i raonable. Desconeixem el poder que tenen els nostres desitjos inconscients en elles i que el seu coneixement és fonamental a l’hora de comprendre qualsevol trastorn emocional.

Què és la nostra part inconscient?

Es tracta d’una part de nosaltres que roman oculta al nostre jo. Es compon, sobretot, de desitjos infantils ja que la seva existència es va generar amb les primeres experiències de la nostra vida succeïdes en la infància.

inconscient

Aquests desitjos infantils van ser reprimits per diverses raons i aquest procés creo l’inconscient, com el lloc dels desitjos prohibits.
Els desitjos prohibits i censurats en l’inconscient funcionen com a petjades persistents en la nostra personalitat. Tenen una gran energia i pugnen per fer-se realitat traspassant la barrera de la repressió, per això formaran part dels somnis que recordem en despertar.
L’inconscient és atemporal, els desitjos que conté avui són els mateixos de la infància i a més és amoral, no entén ni del ben ni del mal.
Hi ha molta literatura que parla d’aquesta part del nostre ésser que ens condiciona i ens dirigeix.
Per exemple, ja és un clàssic la típica escena d’àngels i dimonis que ens demanen prendre partit entre un desig prohibit i un altre desig socialment acceptat.

inconscient

Ho podem veure clarament en els nens, perquè el seu comportament està fortament condicionat pels seus desitjos inconscients. Ho volen tot ja i se senten el centre de l’univers.
Per aquesta raó, la societat els educa imposant-los una conducta social correcta per sobre dels seus desitjos. Com a conseqüència, tots ells seran censurats ja que no són admesos per la societat i tampoc pels seus pares, que són els representants de la societat en l’àmbit reduït de la família.
La millor manera d’amagar-los és fer-los inconscients. Per amor als pares, el nen reprimirà aquests desitjos que papà i mamà no toleren.
D’aquest cúmul d’operacions es generarà un inconscient que sempre pugnarà per expressar-se amb tota la seva força, com ho va fer en la infància, i que es mantindrà actiu tota la vida, alliberant la seva càrrega en explicades ocasions, com ocorre en els somnis i en els lapsus linguae.

inconscient

I en què consisteix la nostra part conscient?

És la part del jo que coneixem, amb la qual ens manegem en la vida quotidiana. S’ocupa de percebre la realitat i interaccionar amb ella utilitzant eines de tot tipus amb les quals parlem, pensem i actuem. Però també s’ocupa d’un altre tema molt important: mantenir a ratlla els desitjos inconscients perquè no surtin a la llum.
El nostre jo conscient és el gran censor dels nostres desitjos inconscients.
Una bona part de les escoles psicològiques s’ocupen d’enfortir a aquest jo conscient sense preocupar-se de treure a la llum els desitjos inconscients. La psicoanàlisi, no obstant això, s’ocupa d’aquests continguts doncs coneix el gran poder que tenen per condicionar la conducta de l’individu comprometent la seva salut mental i física.

Com es relaciona la nostra part inconscient i irracional amb la nostra part conscient i racional?

La veritat és que no solen portar-se molt bé i sempre estan en pols oposats. L’inconscient està compost de desitjos infantils de caràcter molt primari totalment contraris als desitjos civilitzats que espera la societat de nosaltres.
Per tot això, es tracta d’una relació irreconciliable que només pot aspirar a compromisos temporals. La resta del temps es mantenen en disputa encara que, afortunadament, poques vegades ens assabentem.
És una relació en equilibri permanent en la qual els somnis juguen un paper molt important, ja que descarreguen una part de l’energia d’aquests desitjos reprimits en permetre’ls realitzar-se en l’escenari oníric. Aquest equilibri, que pot durar una època més o menys llarga, pot veure’s trastocat per algun succés de la realitat que tingui connexió amb els nostres desitjos inconscients i els activi a l’excés, afeblint la funció mediadora de la nostra part conscient. En aquest context, sorgirà l’angoixa com a senyal d’aquesta disfunció i, si la seva presència es cronifica, sobrevindrà la malaltia.

inconscient

Com es treballa aquesta relació en la teràpia psicoanalítica?

En el tractament psicoanalític dels trastorns emocionals focalitzem les nostres intervencions a descobrir què desitjos inconscients estan pugnant per sortir i amb això comprometent la salut de la persona. Ho fem mitjançant les dues vies principals de coneixement de l’inconscient: els somnis, que són el principal camí per accedir a ells, i els lapsus del llenguatge -volia dir una cosa però dic una altra.
Crec que de totes elles, vosaltres lectors, podríeu donar exemples concrets: A qui no li ha passat alguna vegada dir una cosa quan volia dir una altra? I quin compromesa ens ha semblat la situació quan ha succeït en moments delicats!
És important aclarir que totes aquestes produccions no poden ser interpretades literalment, sobretot perquè han sofert un procés de transformació: cap material inconscient surt a la llum sense haver passat pel gran censor del jo.
Gràcies a la interpretació de totes aquestes produccions per part del professional aconseguirem alleujar els nostres símptomes i saber què desitja aquesta part íntima que és nostre jo infantil que sobreviu agotnat en el fons dels nostres desitjos.

Pots demanar una cita en la consulta emplenant el següent formulari.

Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible per confirmar-te dia i hora

[contact-form][contact-field label=’Nom’ type=’name’ required=’1’/][contact-field label=’Email’ type=’email’ required=’1’/][contact-field label=’Telèfon’ type=’text’ required=’1’/][contact-field label=’Dia preferent de la cita’ type=’select’ required=’1′ options=’Dilluns,Dimarts,Dimecres,Dijous,Divendres’/][contact-field label=’Comentari’ type=’textarea’/][/contact-form]

Fatiga crònica, un patiment actual

Posted on by

La fatiga crònica és una de les “malalties de moda” juntament amb la fibromiàlgia.
El nombre de pacients diagnosticats ha augmentat en els últims temps. Per a la ciència mèdica, el seu origen és incert i el seu futur, encara més. No obstant això, per als psicoanalistes és una vella malaltia coneguda i el seu tractament psicològic, la solució.
 
Fatiga CrònicaAvui dia és molt freqüent el diagnòstic de fatiga crònica que realitzen els especialistes després de la derivació del metge de capçalera que ha escoltat els següents símptomes: fatiga i esgotament constant sense causes justificades.
Les persones que la pateixen expliquen sensacions tals com tenir “una sensació de cotó insuportable en el cap i un immens cansament” que fa que no puguin treballar ni llegir, ni tan sols pensar.
 

Què és la fatiga crònica?

Aquest quadre pot acompanyar-se també de dolors musculars, dolors articulessis, cefalees, trastorns de la visió, pertorbacions emocionals, pèrdua de memòria, confusió, dolor en els ganglis o dolor abdominal.

Els metges la tracten com una malaltia crònic sense un origen clar i amb una evolució incerta.

Com en el cas de la fibromiàlgia -la seva malaltia germana a la qual dedicaré un altre article del blog- els metges solen aconsellar a les pacients “aprendre a viure amb ella” i que es facin a la idea que es tracta d’una companya per sempre.

Em sembla sorprenent que algú pugui seguir aquesta classe de consells perquè no comprenc com una persona pot acceptar viure amb un dolor físic tan intens sense lluitar i anar a buscar algun tractament efectiu com el psicològic.

Segons relaten els meus pacients, els metges que els diagnostiquen no solen recomanar el tractament psicològic si no és per ajudar-los a acceptar aquesta destinació sense possibilitats de curació. Encara que reconeixen el molt que afecten els factors psicològics a aquesta malaltia, solen prescriure medicació a l’ús: acostumen a donar ansiolítics o relaxants musculars amb una baixa efectivitat. A més, la fatiga crònica no sol cursar amb angoixa, per la qual cosa manca de sentit receptar ansiolítics.

En aquest article de l’El País podem llegir mes sobre l’excés de medicalizatció de les malalties psicològiques.
En aquest altre article ens expliquen sobre la patologizatció de la vida quotidiana.

Fatiga Crònica

Quin tipus de malaltia és?

La fatiga crònica entraria en el grup de les malalties psicosomáticas. Apareix després d’un traumatisme físic com una operació, una malaltia o un accident. Cal afegir-li, com a tot aquest grup de malalties, la incomprensió general de la societat, representada en la figura del metge. Això genera en el pacient sentiments de solitud al no sentir-se comprès i sentiments d’inutilitat en una societat on es valora tant l’activitat.

Però aquesta malaltia que sembla tan associada a la vida moderna – la hi crida també en ocasions “malaltia del yuppy “amb estrès producte de l’activitat- és per al món psicoanalític, una malaltia antiga i coneguda que ha anat canviant de nom al llarg de la història.

Les malalties reben noms i explicacions sobre les seves causes segons les modes de l’època i en ocasions, les hi diagnostica abundantment si ja existeix al mercat el medicament farmacològic que les tractarà.

Podem llegir també sobre el tema el següent article de La Vanguardia, on ens comenten com a Espanya s’ha triplicat l’ús d’antidepressius.

Aquesta malaltia ja era coneguda i la hi denominava neurastènia o també, malenconia.

Fatiga Crònica

Si la fatiga crònica és una malaltia amb origen psicològic: per què aquests símptomes físics?

La divisió que fem a Occident entre cos i ment no ens ajuda a entendre ben determinades malalties.

Cos i ment són inseparables en el seu funcionament, per això, quan estem preocupats per alguna cosa, és probable que ens dolgui el cap i quan tenim por o estem molt angoixats, poden desencadenar-se problemes gàstrics o respiratoris, etc… És clar que la nostra base és biològica i els nostres dilemes emocionals van a afectar-la.

En el cas que no existís un origen psicològic de la malaltia, els éssers humans no podríem deixar de sentir-nos afectats pel que pensem i el que sentim referent a ella. Per això sempre serà important tenir un espai terapèutic per tractar aquest aspecte.

I quin trastorn psicològic pot haver-hi darrere de la fatiga crònica?

El traumatisme actual produït per la situació d’accident, una operació quirúrgica o un disgust intens reactiva de forma inconscient, és a dir, sense coneixement de la persona, un trauma viscut anteriorment.

Aquest trauma primer sol haver esdevingut durant la infància i l’adolescència –l’època en la qual som més depenents dels altres- i es refereix a moments on la persona va sofrir un dolor moral molt intens i al que no va poder reaccionar.

Fatiga CrònicaLa falta de reacció es va deure a l’existència de regles socials que ho van impedir o a compromisos subjectius que la persona tenia i que li van obligar a” fer de budells, cor”.

Aquesta càrrega d’estrès quedarà “encapsulada” en el nostre inconscient, “larvada” provocant malestar i símptomes.

D’aquesta manera un dolor moral que hem desatès durant llarg temps, pot arribar a convertir-se en un dolor físic (que inconscientment, també seguirà sent moral).

Aquest sofriment pot ser abordat psicoanalíticament, parlant d’aquest dolor moral inicial que no ha pogut manifestar-se mai en paraules.

Amb les paraules, el dolor físic pot començar a remetre perquè el dolor moral es pot expressar i sentir en la companyia d’un professional.

Pots demanar una cita en la consulta emplenant el següent formulari.

Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible per confirmar-te dia i hora

[contact-form][contact-field label=’Nom’ type=’name’ required=’1’/][contact-field label=’Email’ type=’email’ required=’1’/][contact-field label=’Telèfon’ type=’text’ required=’1’/][contact-field label=’Dia preferent de la cita’ type=’select’ required=’1′ options=’Dilluns,Dimarts,Dimecres,Dijous,Divendres’/][contact-field label=’Comentari’ type=’textarea’/][/contact-form]