Els esdeveniments o fenòmens socials traumàtics produeixen un estat d’angoixa per al subjecte conegut com a ansietat les seqüeles de la qual en alguns casos es fan crònics en l’anomenat estrès post traumàtic.
Són múltiples els fenòmens amb potencial càrrega traumàtica als quals avui dia se’ls dóna gran publicitat, agressions sexuals, multiplicació de la violència en àmbits com el col·legi, el carrer i la llar, impotència social davant de la corrupció política i la desestabilització econòmica, abús polític i social dels individus.
Fenòmens Socials Traumàtics: La seva incidència en el nostre estat psicològic
Les persones necessitem d’un entorn estable per la nostra supervivencia física i psicològica. Les societats proporcionen un entorn cultural i social que protegeix la nostra vida i la de les nostres familias. Quan es trastoca aquest ordre, comencen a aparèixer reaccions grupals i individuals extraordinàries, en forma de traumes i distorsions.
Els moviments grupals tenen les seves pròpies dinàmiques estudiades per la sociologia. Moviments de masses on es dilueixen les individualitats darrere d’un amo i on el subjecte queda alienat. Això no deixarà de tenir conseqüències simptomàtiques per a la persona.
Pots llegir més sobre el tema de quins fenòmens socials són considerats traumàtics, en el llibre “Historia, Narració i Memòria” de María Inés Mudrovcic.
Principals conseqüències dels fenòmens socials traumàtics
L’angoixa és la reacció principal, en forma d’estrès post traumàtic, ansietat difusa o focalitzada en forma de fòbies o inhibicions, fins a fenòmens orgànics que apareixeran a partir del fet causant.
Aquestes imatges o esdeveniments viscuts van a adquirir en algunes persones, caràcter de trauma en la psique de la persona i es van a adherir amb la seva energia patològica a altres traumes del passat, especialment de la infància i que no recordarem pel seu caràcter inconscient però que contribuiran a la fixació dels símptomes o de la malaltia.
També sorgeixen altres reaccions com l’augment de l’agressivitat en les relacions, per tant l’augment de l’angoixa i de la culpa cap als altres, eliminant el confort que ofereix la vida social pacífica.
En els casos de persones que ja pateixen una salut mental fràgil, els fenòmens socials traumàtics o distorsionants, van a venir a accentuar l’angoixa davant una realitat que s’ha tornat més amenaçadora.
