Com diuen multitud de veus, els fills en edat de criança són una ocupació permanent i quan les coses no van bé o estem angoixats per la seva criança, una preocupació dolorosa.
Quan es fa necessari un tractament psicològic per al fill perquè alguna cosa no va bé, tota la família sol estar implicada en el problema. És probable que no siguin conscients d’això i per aquest motiu, van a necessitar de la delicada i pacient orientació d’un psicoanalista, no en va és freqüent que un dels pares decideixi entrar en teràpia al poc temps de fer-ho el fill.
Un fill representa una creació, la realització d’un ideal, d’un rol esperat, un desig per als pares, en fi, un plus per al narcisisme d’aquests.
Aquest entramat del pare i de la mare al que vénen els fills al món modelarà la seva personalitat i complicarà les coses quan aquestes no vagin bé. En aquest entramat hi ha una part conscient i una part inconscient.
Existeix una relació de la criança dels fills amb la pròpia infància que moltes persones intueixen però que és difícil de captar per les seves connexions inconscients. Es tracta del mirall que són els fills d’un mateix en la seva infància amb els seus propis pares. És a dir, som pares com vam ser fills i som pares com vivim als nostres propis pares.
En quantes ocasions, un diu: “això que jo vaig sofrir del meu pare o de la meva mare, no ho faré amb els meus fills…” i un es troba fent-ho de forma automàtica i sentint-se malament per això.
Els fills: Com ens condiciona la nostra infància de forma inconscient en la seva criança
L’angoixa davant de l’escola, al començament de les classes no només s’angoixen els fills, s’angoixen els pares. No tenir empatia amb l’angoixa dels fills fa que ens enfadem amb ells, esperant que es comportin correctament.
Una certa anàlisi de què és el que ens angoixa als majors ens faria entendre’ls millor, perquè segurament evoca les nostres pròpies separacions infantils. Aquesta anàlisi és molt recomanable per solucionar millor aquest pas i parlar-ho amb el noi per petit que sigui.
La frustració quan el fill no és el que esperàvem, possiblement estigui succeint de forma inconscient una frustració infantil del pare o de la mare projectada en el fill/a i que sol tenir a veure amb els propis pares de l’adult. Caldria identificar-la per no perjudicar al noi.
Un fill, dos fills, tres fills,… quants fills vull tenir? Sol ser una decisió molt condicionada per la pròpia infància:
Si un va ser fill únic i li va anar bé, possiblement vulgui tenir un sol fill. Si li va anar malament, voldrà tenir més d’un. De la mateixa manera en cas de diversos germans.
Un únic fill tindrà l’avantatge de no compartir als pares (aprendrà a compartir en el col·le, amb els amics) però suportarà per aquest mateix motiu en la seva sola persona els ideals i expectatives dels papàs. Diversos fills, no obstant això, s’ajuden amb les càrregues dels papàs però hauran de compartir el seu amor i la seva atenció.
Respecte a la part inconscient, es pot pensar en la solitud de la infància i voler contrarestar-la tenint més fills; o es pot voler complir un rol de mare del tipus quants més fills, més mare; o tal vegada, es busqui fer feliços als avis, sobretot si aquests estan una mica tristos, donant-los més néts, o més néts que el germà, tenir més fills per construir un projecte de vida, etc… en cada cas variarà.
La part inconscient de la maternitat i de la paternitat s’ha d’analitzar quan el petit de la família sofreix. Coneixent el que està implicat de l’inconscient dels pares en aquest fill, es pot descarregar al petit de càrregues que corresponen als adults.
