Diferències entre els tractaments psicològics i els que realitza un psicoanalista
Els psicòlegs y els psicoanalistas tenim objectius diferents:
Per al psicòleg, la curació és l’eliminació del símptoma que afligeix a la persona. Amb això, la teràpia ha finalitzat. Mentre, la persona pot ser considerada un malalt o que pateix un trastorn psicològic.
Per al psicoanalista, la transformació subjectiva de la persona serà el principal objectiu del tractament, en aquest transcurs, desapareixerà el símptoma de forma secundària en tractar el nus subjectiu que ho provocava. La psicoanàlisi no considera als pacients malalts sinó persones que sofreixen i que volen canviar això.
És important treballar sobre el món psíquic de la persona, doncs és en ell on el símptoma té el seu sentit propi i únic, no significa el mateix un símptoma en una persona que en una altra.
També es treballa sobre el nus que el símptoma perquè si no es produeix el risc de reaparició, sota la mateixa forma o sota una altra diferent. Per exemple, algú que pateix atacs de pànic durant una època, va al psicòleg i queda satisfet perquè elimina aquest símptoma mitjançant la teràpia però al cap d’un temps va a desenvolupar una fòbia, perquè el problema profund que ho va provocar ha romàs sense descobrir ni tractar i seguirà actuant.
La curació per al psicoanalista es produeix amb la modificació psíquica de la persona, això li permetrà viure bé en saber manejar-se millor amb els malestars inherents a la pròpia vida.
Amb mètodes diferents i alguna semblança:
El psicòleg i el psicoanalista treballen tots dos amb la paraula però el psicoanalista a més treballa amb l’escolta de l’inconscient de la persona. Aquest mètode es diu associació lliure i permet a la persona escoltar-se “associar pensaments lliurement”. Amb això, la persona i el psicoanalista accediran als pensaments inconscients que estan en l’arrel del malestar actual. PPots mirar el següent article en el nostre blog sobre el duel, per entendre millor a què ens referim.
El psicòleg pretendrà enfortir el jo del pacient, és a dir, la voluntat i l’autoestima per poder controlar i gestionar el malestar que apareix en la seva vida sense posar el focus a l’origen profund ni voler transformar-ho, ja que no ho consideren operatiu. Això ho realitzarà amb exercicis, orientacions i suport moral per reforçar el control sobre les emocions. Reforçarà per això les fantasies de la persona respecte a que pot arribar al control de la majoria de les seves emocions i reforçarà la il·lusió que és possible no sofrir amb els avatars de la vida.
Tant el psicòleg com el psicoanalista precisen d’un fort compromís de la persona amb el seu tractament psicològic perquè aquest produeixi efectes.
Cap dels dos pot donar medicació psiquiàtrica, només ho pot fer el psiquiatre.
El psicoanalista no diagnostica, no classifica ni generalitza. No s’adhereix a etiquetes diagnòstiques com el DSM-5. Els símptomes no s’expliquen per si mateixos, cal connectar-los amb l’estructura subjectiva del pacient per saber sobre ells. Per a un psicoanalista la singularitat del cas és essencial.
El psicòleg necessita diagnosticar el cas per saber què tractament ha d’aplicar. Pot arribar a utilitzar eines diagnòstiques en les primeres visites ja que necessita saber del diagnòstic per decidir la intervenció que proposarà. Aquestes eines són els test per avaluar diferents aspectes de la personalitat segons estàndards. També, utilitza manuals diagnòstics i realitza amb ells un diagnòstic a partir de la descripció dels símptomes.
En una psicoanàlisi, la persona ha de deixar la seva posició passiva per passar a acceptar la responsabilitat subjectiva davant del que li passa; aquest pas és primordial, sense ell no es produirà cap transformació subjectiva de la persona ni cap millora. El psicòleg també aspira al fet que el subjecte reconegui i assumeixi el seu problema per poder començar a canviar-ho però des d’una posició voluntariosa que pretén controlar el malestar, no li interessa esbrinar la veritat que està oculta en el problema que fa sofrir.
Existeixen diferències en el mateix lloc del tractament:
El psicoanalista treballa amb el divan: quan la persona s’ha compromès amb el seu tractament i inicia el procés de revisió de la seva subjectivitat convé passar a treballar en el divan, ja que així s’aconsegueix una posició que ajuda a reelaborar i reflexionar sobre un mateix sense la pressió de la mirada de l’altre.
El psicòleg no utilitza el divan.
El psicòleg pot treballar on-line, de fet, avui dia està cada vegada més en voga. Malgrat les facilitats que aporten les noves tecnologies a la nostra vida, un tractament psicoanalític no es pot fer de forma on-line ja que no es pot captar la part inconscient del discurs del pacient si aquest no compareix físicament a les seves sessions. És imprescindible aquest contacte setmanal perquè pugui produir-se la transferència entre pacient i psicoanalista.
I les diferències en la formació:
El psicòleg precisa d’una llicenciatura en psicologia però en l’actualitat no se li requereix haver passat per un procés terapèutic o una anàlisi pròpia, fenomen fonamental per conèixer-se a si mateix i no confondre’s entre el que li passa a ell amb el que li passa als seus pacients, d’aquesta manera els podrà acompanyar en aquest mateix procés de coneixement que ell va realitzar. Així i tot, hi ha molts psicòlegs que es preparen realitzant una teràpia.
El psicoanalista no ha cursat necessàriament estudis de psicologia, però han realitzat una anàlisi pròpia amb algun professional durant anys, d’aquesta manera pot orientar a les persones en aquesta mateixa situació encara que la majoria de psicoanalistes som psicòlegs.
El psicoanalista està tota la seva vida professional formant-se, és probable també que faci diversos tractaments psicoanalítics ell mateix amb diferents professionals per a la seva higiene mental, doncs pot arribar a afectar-li el seu treball en treballar amb emocions intenses i problemàtiques. Realitzarà durant tota la seva vida professional supervisions amb altres professionals per aconseguir millorar la seva atenció a determinats pacients.
La psicoanàlisi no s’ofereix a malalts en el sentit mèdic de la paraula sinó a els qui per voluntat pròpia volen revisar i qüestionar-se com a subjectes per sofrir menys i amb l’ànim de viure millor.
Si creïs que tens problemes, i necessites ajuda per afrontar la situació pots posar-te en contacte amb nosaltres. Emplena el següent formulari per demanar una cita el dia que millor s’ajusti a les teves necessitats i intentarem quadrar-ho amb tu.
Recorda que la primera consulta és gratuïta.
[contact-form][contact-field label=’Nombre’ type=’name’ required=’1’/][contact-field label=’Email’ type=’email’ required=’1’/][contact-field label=’Telefon’ type=’text’ required=’1’/][contact-field label=’Dia preferent de la cita’ type=’select’ required=’1′ options=’Dilluns,Dimarts,Dimecres,Dijous,Divendres’/][contact-field label=’Comentario’ type=’textarea’/][contact-field label=”redirect” type=”text” default=”/ca/gracies-per-contactar-amb-barcelonapsicoanalisis/” /][/contact-form]
