sensaciones Archivos - Psicoanálisis y Psicóloga en Barcelona
Pide cita 659 034 451

Tag Archives: sensaciones

Entendre els somnis: 15 curiositats i claus

Posted on by

Avui ens ocupem de entendre els somnis, que estan presents en les nostres vides de forma recurrent i ocupen gran part del nostre temps. En l’article d’avui t’oferim algunes curiositats i claus que t’ajudaran a entendre millor el seu significat.

Llistat de 15 curiositats i claus per entendre els somnis:

  1. Tots els somnis són un compliment de desitjos inconscients disfressats.
  2. La major part dels somnis són confusos i absurds. Per conèixer el seu sentit, necessitem la seva interpretació psicoanalítica.

    3. Entendre els somnis 01

  3. No hi ha manera de saber el sentit d’un somni si no és interpretat dins d’uncontext de tractament psicoanalític.
  4. No existeixen significats fixos als diferents elements dels somnis. Per exemple, per a algú anar amb tren pot representar créixer i per a uns altres pot significar una relació sexual.

    5.  
    Entendre els somnis 02
     

  5. Existeix algun significat comú per a alguns elements amb els quals somiem les persones que compartim una mateixa cultura, per exemple, el mar sol representar a la mare.

    6.  
    Entendre els somnis 03
     

  6. Cada somni és una producció exclusiva de qui ho somia. Per exemple, el mateix tipus de somni va a tenir sentits diferents per cada *soñante.
  7. La teoria psicoanalítica és l’única escola psicològica que interpreta els somnisper ajudar al procés de curació de la persona.
  8. Els nens solen tenir somnis molt simples i plens de sentit per a tots. En ells es *vé molt clarament el compliment d’un desig. Per exemple, a una nena petita se li prohibeix menjar una maduixes que desitja; amb tota seguretat, aquesta mateixa nit somiarà que menja aquesta fruita meravellosa amb delit. Compleix el seu desig que no va poder desenvolupar en la vigília.

    9.  
    Entendre els somnis 04
     

  9. De vegades, també els adults tenen somnis simples i no disfressats i que també corresponen a compliments de desitjos de la vigília que han quedat sense satisfer, per exemple somiar que realitzem alguna cosa amb el que un es va quedar amb ganes de fer.
  10. Tots els altres somnis disfressen els seus motius; per a això nostre inconscient utilitza dos mecanismes principals: condensa els diferents continguts que tenen un element comú i desplaça les càrregues emocionals dels elements més importants als més secundaris.
  11. Els somnis són sensorials, apreciem el somni en imatges visuals sobretot i també, en sensacions.

    12.  
    Entendre els somnis 05
     

  12. El somni és suscitat per algun esdeveniment de la vetllada anterior, de vegades de caràcter nimi i sense que ens hagi semblat important. Aquest esdeveniment va a desencadenar la creació d’un somni per associació amb altres continguts del nostre inconscient amb els quals estarà relacionat.
  13. El somni és més breu que els desitjos que representa i aquests solen ser varis, amb tots ells fa una dramatització.
  14. Expressant tot el que ens suggereix el somni, sense censurar els pensaments que ens arriben per més absurds que siguin i amb l’ajuda d’un professional, podrem arribar a conèixer els nostres desitjos inconscients.
  15. Dues claus generals per tenir en compte a l’hora de la seva interpretació:
    • Els temes secundaris del somni acostumen a ser els centrals.
    • El que neguem en el somni, acostuma a ser afirmatiu.

 

T’interessa entendre els somnis i el seu significat? Et preocupa el que somies? T’agradaria entendre-ho millor i saber com pot ajudar-te el seu coneixement per a la teva vida?
Pots posar-te en contacte amb mi per començar a comprendre els teus somnis de forma terapèutica i positiva.

Pots demanar una cita en la consulta emplenant el següent formulari.

Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible per confirmar-te dia i hora

[contact-form][contact-field label=’Nom’ type=’name’ required=’1’/][contact-field label=’Email’ type=’email’ required=’1’/][contact-field label=’Telèfon’ type=’text’ required=’1’/][contact-field label=’Dia preferent de la cita’ type=’select’ required=’1′ options=’Dilluns,Dimarts,Dimecres,Dijous,Divendres’/][contact-field label=’Comentari’ type=’textarea’/][contact-field label=”redirect” type=”text” default=”/gracies-per-contactar-amb-barcelonapsicoanalisis-com/” /][/contact-form]

Bisexualitat psíquica: generador de l’erotisme i de disfuncions sexuals

Posted on by

Són conegudes les llegendes o mites de les diferents cultures que expliquen la necessitat de buscar i tenir una parella d’un sexe diferent o del mateix sexe en alguns casos.

Una de les nostres referències clàssiques és la teoria del Andrógino en l’obra del Banquet de Plató. Compte aquesta teoria que existia un ésser, el Androgin que reunia en el seu cos el sexe masculí i el femení, altres andrògins tenien dos parts masculines i dos femenines.
El mite explica que aquests éssers compostos, sentint-se tan vigorosos i complets van voler envair la Muntanya Olimp dels déus. Zeus els va càstig pel seu atreviment, llançant-un llamp que els va dividir, condemnant-los a buscar durant tota la vida a la seva altra meitat complementària.
El mite del Andrógino explicava l’homosexualitat i l’heterosexualitat en l’antiguitat però sobretot dóna compte del motor que ens impulsa els éssers humans a anar uns cap a altres, sexualment i afectivament parlant, la complementació que ve a restaurar un origen conjunt.

Freud i la teoria de la bisexualitat psíquica

Sigmund Freud, el creador de la psicoanàlisi, també va utilitzar per descriure el psiquisme de l’ésser humà la hipòtesi de la bisexualitat en la infància. Aquest estat bisexual es decantarà cap als cinc anys en una identificació principal de la persona sexuada, l’altra orientació quedarà reprimida però reclamarà poderosament l’atenció del seu contrari. És a dir, queda establerta l’orientació sexual que tindrà aquesta persona en la seva sexualitat i en la seva afectivitat.
Evolutivament la sexualitat de l’ésser humà eclosionarà en dues etapes successives, una primera autoeròtica, època de la masturbació en solitari i una segona, eròtica, on es desitja i es necessita un partenaire per desenvolupar l’activitat sexual.
D’aquesta manera la constitució bisexual inicial de l’ésser humà està en l’origen de la seva sexualitat futura i també de la seva organització psíquica, però quedarà reprimida en l’inconscient. Això pot crear símptomes de molts tipus, però sobretot sexuals, que són molt més freqüents del que es diu i que portaran problemes a les parelles.
Els pols entre els quals es mou el nostre psiquisme són el femení i el masculí, independentment que siguem home o dona. En el cas de l’home, la feminitat quedarà més o menys reprimida i en el cas de la dona quedarà reprimida la masculinitat.
Però és cert, que això no és una regla exacta i que tots coneixem homes molt femenins, altres més virils, així com a dones femenines i altres més masculines.

La bisexualitat en l’àmbit de la parella

bisexualitat_02

Quan passem a l’àmbit de la parella, la trobada entre les parts masculines i femenines de cada un dels components, no deixa de complicar l’entramat quan hi ha problemes.
En realitat, donada aquesta conjuntura psíquica, ens preguntem: qui sedueix a qui? La dona no està exempta de masculinitat en la parella, provocant el desig del seu company i sent activa en l’acte de fer l’amor i abans ho pot ser en la seducció. Però també és passiva perquè rep.
L’home reprimeix la seva passivitat en l’acte de donar sent d’aquesta manera viril, però també és seduït passivament per la dona per poder realitzar l’acte sexual.

La nostra condició inconscient bisexual possibilita la trobada i el desig sexual però també ho complica, estant darrere de la major part de disfuncions sexuals.
El tractament psicoanalític pot ajudar els components de la parella a comprendre les seves disfuncions sexuals i de parella ja que realitza una lectura profunda del psiquisme humà en tota la seva complexitat.

Si creus que tens problemes de parella i necessites ajuda per afrontar la situació pots posar-te en contacte amb nosaltres. Omple el següent formulari per demanar una cita el dia que millor s’ajusti a les teves necessitats i intentarem quadrar-amb tu.

Recorda que la primera consulta és gratuïta.

[contact-form][contact-field label=’Nombre’ type=’name’ required=’1’/][contact-field label=’Email’ type=’email’ required=’1’/][contact-field label=’Teléfono’ type=’text’ required=’1’/][contact-field label=’Día preferente de la cita’ type=’select’ required=’1′ options=’Lunes,Martes,Miércoles,Jueves,Viernes’/][contact-field label=’Comentario’ type=’textarea’/][contact-field label=”redirect” type=”text” default=”/ca/contacta-amb-nosaltres/” /][/contact-form]

7 reflexions sobre els mandats de gènere

Posted on by

Com si es tractés dels deu manaments, la societat actual imposa a les dones mandats de gènere mitjançant diverses vies. La més eficient és sens dubte, la transferida per les dones de la nostra família d’origen, mares, ties, àvies, germanes grans. En segon lloc, per altres dones importants de fora de l’àmbit familiar, com ara mestres o amigues.

El model actual de dona resultat d’aquesta barreja

L’amalgama de tots aquests models de dona va confeccionar de manera no conscient per a nosaltres, un nou model de dona que va ser desenvolupant-se en la joveneta que vam ser.
reflexiones_mandatos_genero_02

Certament aquest procés d’identificació ens va condicionar però sense aquests mandats no seria fàcil per a nosaltres sentir-nos companyes de gènere i formar part d’aquest grup social que representem les dones.
Però aquest condicionament ha de fer-se conscient per a poder apoderar d’aquests mandats, per afirmar-, matisar o oposar-nos a ells en un exercici de llibertat de la pròpia feminitat de cadascuna de nosaltres.

El seu desconeixement pot provocar culpes desconegudes, trajectes vitals insatisfactoris, elecció de parelles contràries als desitjos inicials que una tenia previst, repetició de situacions que ens porten patiment.

Algunes reflexions al respecte sobre els mandats de gènere:

Quin és aquest mandat? El principal mandat de gènere per a les dones actuals és la cura de la vida i la salut de les relacions.

  • El fenomen de cuidar i ser cuidada quedarà fortament marcat com nuclear de l’identitat femenina tot i que socialment sigui poc valoritzat.

  • La mare és la nostra principal figura d’afecte tot i que també serà la principal generadora de frustració i insatisfacció sobretot en la pubertat on necessitem separar-nos d’ella i ser diferents. Aquesta complexa relació ens generarà forts sentiments d’ambivalència, de vegades molt dolorosos.

  • Solen repetir-se amb les futures parelles les mateixes ambivalències que es van tenir amb la mare, quan aquesta relació ha estat conflictiva.

  • La importància del paper de cuidar les relacions fa que les dones estiguem hipervigilantes davant tots els nostres vincles ja que implica parts de la nostra identitat i autoestima. Per això, buscarem que ens vulguin …. a tot arreu … a casa, a la feina, amb les amigues, les veïnes … atenent les necessitats dels altres.

  • Cuidem, de vegades de forma maternal en relacions que no són de caràcter filial, la qual cosa també pot saturar amb càrregues afegides i solen ser font de generació de conflictes amb els altres.

  • La hostilitat segueix fortament censurada per a la dona.

  • Voler tenir cura però no saber-ho instrumentar o estar / viure sola, poden conduir a una baixa autoestima ja sentiments de inferioritat per la culpa de no complir amb els ideals socials / familiars.

reflexions_mandats_gènere_01

Tot aquest entramat produeix forts impactes en la construcció de la subjectivitat femenina generant possibles focus de conflicte i de sofriment futurs. La teràpia psicoanalítica pot ajudar-nos a fer-los conscients i reflexionar-hi per poder exercir el nostre desig i higienitzar les nostres relacions socials i familiars.

Si vols saber més sobre aquest tema pots llegir l’anterior article del bloc:Mandatos de género.

Fonts:

Si necessites més informació i t’interessa rebre un tractament personalitzat que t’ajudi a viure més plenament ia entendre moltes de les coses que et passen, posa’t en contacte amb mi a través del següent formulari per concertar una cita.

Recorda que la primera consulta és gratuïta.

[contact-form][contact-field label=’Nom’ type=’name’ required=’1’/][contact-field label=’Email’ type=’email’ required=’1’/][contact-field label=’Telèfon’ type=’text’ required=’1’/][contact-field label=’Dia preferent de la cita’ type=’select’ required=’1′ options=’Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres’/][contact-field label=’Comentario’ type=’textarea’/][/contact-form]

El narcisisme i l’autoestima dels nens

Posted on by

Avui ens ocupem de l’anàlisi d’un article d’opinió abocament al diari La Vanguardia, en la seva edició del dia 10 de març de 2015. L’article en qüestió es titula sobrevalorar als fills fa que es tornin narcisistes . He tractat de fer una reflexió sobre el contingut d’aquest article i sobre les implicacions a nivell psicològic i psicoanalític que comporta.

barcelonapsicoanalisis_narcisismo_niños_01

El narcisisme i l’autoestima dels nens, a què es refereixen?

Respecte a les conclusions de l’estudi realitzat per la Universitat d’Amsterdam sobre com es desenvolupa la egolatria en la infància mereixen algunes d’elles ser comentades.
Ens sorprèn que s’estudiï el desenvolupament del narcisisme i l’autoestima seguint una metodologia del tipus enquesta amb preguntes realitzades a pares i nens i que s’arribi a conclusions mitjançant les respostes que donen uns i altres en quatre entrevistes cada sis mesos durant un any i mig.
No es refereixen altres mitjans d’estudi com l’anàlisi dels dibuixos, l’anàlisi del joc dels nens, l’anàlisi de les relacions amb els seus semblants al col·legi, observació de interaccions pares-fills …
També crida l’atenció que s’arribi a conclusions sobre el narcisisme i l’autoestima d’un nen a partir de frases o pensaments dels pares, sobretot quan qualsevol aspecte de la personalitat humana no té una causa-efecte de tipus simple. Els fenòmens psicològics dels adults, fins i tot els dels nens són el producte de múltiples factors que a més es relacionen entre ells i de vegades de manera que no respon a les lleis de la lògica. Res més allunyat d’unes frases, pensaments.
¿I si són només del pare? ¿I si són només de la mare? Què passa si un pensa així i l’altre no? Quin seria el resultat d’aquesta nova interacció?
Utilitzar el terme narcisisme en la seva accepció col·loquial oblida la complexitat del fenomen que s’estén clarament d’aquest ús específic. El narcisisme és un fenomen estructural de l’ésser humà, que s’inicia en el moment del naixement, es desenvolupa durant tota la infància i és tan troncal com altres desenvolupaments com ara el de la consciència moral o el desenvolupament del llenguatge. Es convertirà en part del substrat de la vida psíquica i permetrà les relacions amb els altres en la seva dialèctica de tensió-distensió, “unes vegades tu, altres vegades jo”. Trobant en aquest equilibri entre les relacions amb els altres i l’amor a un mateix, la salut psicològica.

El narcisisme en la societat actual

Respecte al fet que la societat actual occidental afavoreixi l’existència d’éssers més narcisistes que en altres societats i que aquesta freqüència es vagi veient incrementada en els últims anys es tractaria de dades sobre les quals no es llança cap hipòtesi explicativa .

barcelonapsicoanalisis_narcisismo_niños_02

És cert, que en les societats occidentals, el consumisme marca unes necessitats que impregnen l’àmbit de les relacions socials tant amoroses com familiars i filials. Les fallades en els vincles primerencs, la manca d’estabilitat de les famílies, l’estrès i la solitud dels pares, la trivialitat dels contactes humans, la manca d’una comunicació alimentària i la preservació de l’infant davant les frustracions de la vida condicionaran el desenvolupament del nen, fragilizándolo en alguns aspectes.
La autoestima és juntament amb l’ansietat altre dels conceptes de moda de la societat actual. En l’estudi també es diu que a major narcisisme, menor autoestima però tampoc queda explicada aquesta relació inversa, ja que totes dues haurien de veure a primera vista amb l’amor propi i la consideració cap a un mateix.
El consell dels investigadors: transmetre afecte als fills sense fer-los creure que són superiors als altres, però tal és millor que aquest tipus de consells que donen els psicòlegs.
Per als pares quan el fill és fill del seu desig, és especial per a ells . Ho faran millor o pitjor però aquesta especialitat formarà els fonaments de la seva narcisisme i la seva futura autoestima.

Opinió referida al article aparegut al diari La Vanguardia el 10/03/2015.

Si necessites més informació sobre qualsevol qüestió que et preocupi a nivell psicològic i t’interessa rebre un tractament personalitzat que t’ajudi a viure més plenament ia entendre moltes de les coses que et passen, posa’t en contacte amb mi a través del següent formulari per concertar una cita .

Recorda que la primera consulta és gratuïta.

[contact-form][contact-field label=’Nom’ type=’name’ required=’1’/][contact-field label=’Email’ type=’email’ required=’1’/][contact-field label=’Telèfon’ type=’text’ required=’1’/][contact-field label=’Dia preferent de la cita’ type=’select’ required=’1′ options=’Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres’/][contact-field label=’Comentario’ type=’textarea’/][/contact-form]

Els gelos i com deixar de patir-los: La visió psicoanalítica

Posted on by

Els gelos són uns estats afectius normals, tothom els té, ho reconegui o no.
El fet que se’ls reconegui no només suposa una qüestió d’amor propi sinó que molt sovint són negats per la nostra consciència.

gelos_psicoanalisi_1

En la societat actual, els gelos, sobretot entre les relacions home-dona, estan moralment penalitzats, sobretot perquè s’entén que poden constituir la fase precursora del fenòmen de violència de gènere contra les dones, fet molt publicitat avui en dia pels mitjans de comunicació.

La gelosia sempre està, encara que sigui de forma inconscient, a la pròpia persona a qui pertanyen. Com menys coneguts són per les persones que els pateixen, més força manifesten en el seu nivell inconscient.

Ningú vol ser gelós, però és sens dubte una conseqüència de poder estimar els nostres congèneres de l’espècie humana, però a partir de determinat grau, fan patir i limiten la vida i les relacions socials i amoroses, quan adquireixen característiques patològiques.

Hi ha tres nivells de gelosia, els gelos normals, producte de sentir que un protegeix a qui estima, fins als malaltissos que poden arribar a ser fins i tot delirants. El segon i tercer nivell requereix tractament psicològic per lliurar-se d’ells i curar-se.

El primer nivell: Gelosia normal o de competència

  1. És aquella que demostra el dolor per la por a perdre l’objecte estimat.
  2. Acostuma a contenir sentiments d’hostilitat cap als possibles rivals.
  3. Presenta una bona quantitat d’autocrítica, on el propi subjecte es culpa per aquesta possible pèrdua de l’amor.
  4. Els gelos no solen ésser proporcionats amb la situació actual del subjecte, el que ens demostra les seves arrels en l’afectivitat infantil, solen estar intensificats per gelos que es van tenir vers als pares i als germans.
  5. També acostumen a ser gelos bisexuals, és a dir, poden ser dirigits tant cap a un home com cap a una dona encara que el subjecte sigui heterosexual, la qual cosa torna a demostrar les seves arrels en la infància, on tant s’estimava com odiava als pares i germans, de sexe femení com de sexe masculí.

Gelosia de segon nivell: Gelos projectats

  1. Provenen tant en l’home com en la dona de la pròpia infidelitat, practicada o fantasiejada.
  2. Es produeix un desplaçament dels propis desitjos d’infidelitat a l’altra persona estimada, d’aquesta manera, el subjecte en qüestió aconsegueix tranquil·litzar la seva consciència.
  3. El subjecte que sospita de la seva parella i té gelosia, probablement, hagi estat ell mateix el que hagi tingut temptacions d’infidelitat fantasiejades o practicades.

gelos_psicoanalisi_2

Gelosia de tercer nivell: Gelos delirants.

Provenen de desitjos d’infidelitat reprimits i inconscients però els objectes de tals fantasies són del mateix sexe.

La nostra cultura judeocristiana castiga l’ambivalència de les emocions amb els éssers que estimem mitjançant la nostra consciència moral. La seva intervenció és la responsable de part del patiment de la gelosia i està en el seu origen també.
El que està clar és que els gelos són humans i que tradueixen desitjos i temors de la persona la major part de les vegades inconscients. Com tots els productes de l’amor, fan patir desesperadament.
Analitzar el seu contingut per aclarir què desitja i tem la persona en el seu inconscient, ens donarà la clau per entendre’ls i guarir-los.

Bibliografia consultada per a la realització de l’article:

Sigmund Freud: Obres Completes, XIV.” Sobre alguns mecanismes neuròtics en la gelosia, la paranoia i l’homosexualitat” (1922).

T’ha semblat interessant el tema de la gelosia? Potser t’has sentit reconegut en alguna de les simptomatologies que hem descrit en l’article i podem ajudar-te a que la gelosia no interfereixin en les teves relacions sentimentals i et deixin gaudir d’una vida molt més satisfactòria a nivell afectiu.

Si decideixes venir a visitar-me recorda que la primera consulta és gratuïta , reserva aquí la teva cita i em posaré en contacte amb tu per confirmar-te la disponibilitat el més aviat possible.

[contact-form][contact-field label=’Nom’ type=’name’ required=’1’/][contact-field label=’Email’ type=’email’ required=’1’/][contact-field label=’Telèfon’ type=’text’ required=’1’/][contact-field label=’Dia preferent de la cita’ type=’select’ required=’1′ options=’
Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres’/][contact-field label=’Comentari’ type=’textarea’/][/contact-form]