La majoria de nosaltres pensem ingènuament que dirigim les nostres vides d’una manera conscient i raonable. Desconeixem el poder que tenen els nostres desitjos inconscients en elles i que el seu coneixement és fonamental a l’hora de comprendre qualsevol trastorn emocional.
Què és la nostra part inconscient?
Es tracta d’una part de nosaltres que roman oculta al nostre jo. Es compon, sobretot, de desitjos infantils ja que la seva existència es va generar amb les primeres experiències de la nostra vida succeïdes en la infància.
Aquests desitjos infantils van ser reprimits per diverses raons i aquest procés creo l’inconscient, com el lloc dels desitjos prohibits.
Els desitjos prohibits i censurats en l’inconscient funcionen com a petjades persistents en la nostra personalitat. Tenen una gran energia i pugnen per fer-se realitat traspassant la barrera de la repressió, per això formaran part dels somnis que recordem en despertar.
L’inconscient és atemporal, els desitjos que conté avui són els mateixos de la infància i a més és amoral, no entén ni del ben ni del mal.
Hi ha molta literatura que parla d’aquesta part del nostre ésser que ens condiciona i ens dirigeix.
Per exemple, ja és un clàssic la típica escena d’àngels i dimonis que ens demanen prendre partit entre un desig prohibit i un altre desig socialment acceptat.
Ho podem veure clarament en els nens, perquè el seu comportament està fortament condicionat pels seus desitjos inconscients. Ho volen tot ja i se senten el centre de l’univers.
Per aquesta raó, la societat els educa imposant-los una conducta social correcta per sobre dels seus desitjos. Com a conseqüència, tots ells seran censurats ja que no són admesos per la societat i tampoc pels seus pares, que són els representants de la societat en l’àmbit reduït de la família.
La millor manera d’amagar-los és fer-los inconscients. Per amor als pares, el nen reprimirà aquests desitjos que papà i mamà no toleren.
D’aquest cúmul d’operacions es generarà un inconscient que sempre pugnarà per expressar-se amb tota la seva força, com ho va fer en la infància, i que es mantindrà actiu tota la vida, alliberant la seva càrrega en explicades ocasions, com ocorre en els somnis i en els lapsus linguae.
I en què consisteix la nostra part conscient?
És la part del jo que coneixem, amb la qual ens manegem en la vida quotidiana. S’ocupa de percebre la realitat i interaccionar amb ella utilitzant eines de tot tipus amb les quals parlem, pensem i actuem. Però també s’ocupa d’un altre tema molt important: mantenir a ratlla els desitjos inconscients perquè no surtin a la llum.
El nostre jo conscient és el gran censor dels nostres desitjos inconscients.
Una bona part de les escoles psicològiques s’ocupen d’enfortir a aquest jo conscient sense preocupar-se de treure a la llum els desitjos inconscients. La psicoanàlisi, no obstant això, s’ocupa d’aquests continguts doncs coneix el gran poder que tenen per condicionar la conducta de l’individu comprometent la seva salut mental i física.
Com es relaciona la nostra part inconscient i irracional amb la nostra part conscient i racional?
La veritat és que no solen portar-se molt bé i sempre estan en pols oposats. L’inconscient està compost de desitjos infantils de caràcter molt primari totalment contraris als desitjos civilitzats que espera la societat de nosaltres.
Per tot això, es tracta d’una relació irreconciliable que només pot aspirar a compromisos temporals. La resta del temps es mantenen en disputa encara que, afortunadament, poques vegades ens assabentem.
És una relació en equilibri permanent en la qual els somnis juguen un paper molt important, ja que descarreguen una part de l’energia d’aquests desitjos reprimits en permetre’ls realitzar-se en l’escenari oníric. Aquest equilibri, que pot durar una època més o menys llarga, pot veure’s trastocat per algun succés de la realitat que tingui connexió amb els nostres desitjos inconscients i els activi a l’excés, afeblint la funció mediadora de la nostra part conscient. En aquest context, sorgirà l’angoixa com a senyal d’aquesta disfunció i, si la seva presència es cronifica, sobrevindrà la malaltia.
Com es treballa aquesta relació en la teràpia psicoanalítica?
En el tractament psicoanalític dels trastorns emocionals focalitzem les nostres intervencions a descobrir què desitjos inconscients estan pugnant per sortir i amb això comprometent la salut de la persona. Ho fem mitjançant les dues vies principals de coneixement de l’inconscient: els somnis, que són el principal camí per accedir a ells, i els lapsus del llenguatge -volia dir una cosa però dic una altra.
Crec que de totes elles, vosaltres lectors, podríeu donar exemples concrets: A qui no li ha passat alguna vegada dir una cosa quan volia dir una altra? I quin compromesa ens ha semblat la situació quan ha succeït en moments delicats!
És important aclarir que totes aquestes produccions no poden ser interpretades literalment, sobretot perquè han sofert un procés de transformació: cap material inconscient surt a la llum sense haver passat pel gran censor del jo.
Gràcies a la interpretació de totes aquestes produccions per part del professional aconseguirem alleujar els nostres símptomes i saber què desitja aquesta part íntima que és nostre jo infantil que sobreviu agotnat en el fons dels nostres desitjos.
Pots demanar una cita en la consulta emplenant el següent formulari.
Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible per confirmar-te dia i hora
[contact-form][contact-field label=’Nom’ type=’name’ required=’1’/][contact-field label=’Email’ type=’email’ required=’1’/][contact-field label=’Telèfon’ type=’text’ required=’1’/][contact-field label=’Dia preferent de la cita’ type=’select’ required=’1′ options=’Dilluns,Dimarts,Dimecres,Dijous,Divendres’/][contact-field label=’Comentari’ type=’textarea’/][/contact-form]