La relació entre mare i filla és una relació difícil. Sol compondre’s d’alts i baixos, moments de proximitat i moments d’allunyament, moments de disputa i moments de fer les paus.
En definitiva, a les dones ens afecta com estiguem amb la nostra mare. No en va, “li devem la vida” i aquest deute sol tenir contraprestacions, de vegades excessives per a nosaltres, sobretot quan són inconscients.
Es tracta d’una de les relacions fundantes de la nostra personalitat juntament amb la del pare però a diferència de la qual es manté amb ell, mare i filla comparteixen el mateix sexe femení. Aquest fenomen va a produir un plus d’ambivalència donada la rivalitat de gènere que apareixerà amb ella.
Complexitat de la relació que manté una mare i una filla
Vaig a retratar a continuació, mitjançant unes escenes evolutives, de manera que puguin fer-nos intuir i comprendre-la, la relació que mantenen una mare i una filla:
- En un primer moment:
Quan és molt petita, la relació amb la mare és dual, igual que succeeix si el bebè és un home. La niñita és amant de la mare i la mare està molt pendent de la petita. El món està fet de mames i beus per la niñita. El pare jugarà un paper fonamental però en un lloc tercer, com a parella/marit de la mare.
És l’època on la niñita transporta contínuament en el seu carret al seu beu ninot, exercitant activament amb ell el que ella viu passivament amb la seva mare. Aquí neix el motlle de la futura mamà que serà aquesta niñita en el futur, mitjançant les identificacions amb ella.
- En un segon moment:
La nena començarà a comportar-se com un “varoncito” cap a la mare i pel que fa als altres nens. La nena segueix en una relació amant amb la mare, però ara és molt activa i la corteja, la cela respecte del pare. Comencen a néixer sentiments de rivalitat cap al pare i ambivalents cap a la mare, que s’ocupa del pare i d’altres interessos que no són ella mateixa. Neixen també sentiments d’inferioritat produïts per les ferides narcisistes de no ser escollida. La nena interpreta que la mare escull al pare perquè és home i la farà culpable de no haver-la fet a ella home, sentint-se en inferioritat de condicions pel que fa a l’altre sexe. Comencen els sentiments de ressentiment cap a la mare i d’enveja cap a les dones que criden l’atenció dels homes.
- En un tercer moment:
Cada vegada, el pare anirà adquirint un paper més important. Les actituds hostils de les nenes petites cap a la seva mare aconsegueixen la plenitud i comença la posada en acció d’estratègies de seducció cap a tot familiar home que aparegui per casa, sigui el pare, un oncle, un amic, gairebé com a revenja cap a la mare. És l’època en la qual apareixen les escenes de maquillatge, les nenes utilitzen vestuari femení adult, es pinten les ungles. La rivalitat en la seva conducta externa implica una gran ambivalència dels seus sentiments en el seu interior.
Totes aquestes seqüències de sentiments quedaran soterrades en l’inconscient de la nena.
El pare alleujarà la tensió d’aquesta relació mare filla durant tota la infància, sent el motor de la separació d’ambdues. D’aquesta manera la filla podrà fer la seva vida fora de la llar domèstica, i podrà traslladar el seu amor a altres objectes externs que no seran ni el seu pare ni la seva mare.
La mare és pol d’identificacions i amor i també és motor de rivalitat i odi. Per aquest motiu, la relació amb la mare quedarà determinada de forma inconscient pel deute que genera el seu amor i el seu lliurament i per l’odi que genera la rivalitat amb ella.
Aquesta amalgama de sentiments i emocions conformen aquesta relació, conèixer-la pot generar un pacte de pau no només amb la mare sinó amb la pròpia feminitat i amb la nostra subjectivitat.
Aclariment: És important aclarir que mare i pare són funcions: funció materna i funció paterna i que no depenen del sexe de qui les executi.
