El joc és per als nens la seva activitat diürna igual que per als adults ho són les seves ocupacions diàries. Molt lluny de tenir només un valor lúdic, jugar representa el mitjà mitjançant el qual els nens petits poden desenvolupar les seves fantasies, posar en acció situacions que han viscut de forma passiva i reproduir-les activament.
Al no poder la major part del temps desenvolupar els seus desitjos en el social per la seva impotència psíquica i física, preservar el temps diari de jocs es converteix en un espai de salut mental per al nen.
El joc i els psicòlegs
Els psicòlegs dediquem molt temps als jocs amb els nostres petits pacients. El joc té unes finalitats terapèutiques importantíssimes. Són molts els autors que han dedicat les seves recerques al joc però especialment un d’ells, Donald W.Winnicott, que va considerar el joc com una zona intermèdia entre la subjectivitat i la realitat i que en un futur sobrevindria com l’experiència cultural de la persona.
Funció psicològica del joc
La seva funció és semblant a la de somiar, també en aquesta activitat solem expressar fantasies, frustracions i temors amb tota llibertat, elles formen el contingut dels nostres somnis.
Sense els somnis, embogiríem. Igual que sense jugar, els nens es posarien malalts.
Per què cal deixar als nens jugar?
El joc pot ser lliure o reglat, amb amics o en solitud, però jugar hauria de ser la principal tasca del dia després del col·legi. El nen viu en una impotència del fer, el joc li permet aquest “com si” podent expressar els forts desitjos que ja manifesten els subjectes encara que no siguin adults.
Preservar aquest espai de temps per als nens, lliures de deures, lliures d’activitats extraescolars, sense les exigències dels pares moltes vegades originades pels seus propis ideals sobre si mateixos.
La infància és temps de desenvolupament i gaudi, no només de preparació competencial per a un futur que per ser-ho és incert i del com, encara que fem prediccions, desconeixem les claus de l’èxit que tant ens preocupen envers els fills. Ocupem-nos també del present: Deixem-los gaudir la infància.
