Les xarxes socials són una eina potentíssima per relacionar-nos, però fins a fa molt poc ningú ens havia ensenyat a fer-ho de forma correcta per no sofrir ciberassetjament i mantenir la nostra intimitat fora de perill.
La seva aparició i expansió en els últims vint anys no ha generalitzat un codi de conducta que les reguli. Els joves han traspassat als adults en el seu ús i coneixement i aquests últims s’han sentit perduts a l’hora de realitzar un control i una protecció adequada.
Fotografia d’Eva Bonamusa
El ciberassetjament : la necessitat d’una conducta moral a la xarxa
Les xarxes socials suposen un món nou per mantenir relacions però el seu ús necessita d’unes regles i d’uns criteris ètics igual que succeeix amb la resta de conductes de l’ésser humà en el social.
Fa anys, poques dones haguessin deixat veure una foto del seu cos nu a molts o s’hagués xafardejat per escrit sobre una altra persona deixant aquesta prova… però també ens hagués semblat estrany parlar amb els amics per escrit en comptes de personalment i avui dia ho fem amb freqüència,… en fi, els temps canvien! però no tant les nostres necessitats subjectives com són: la necessitat de preservar la intimitat i amb això, la dignitat.
La intimitat i la necessitat de preservar-la
Preservar la intimitat és preservar el narcisisme del com ens nodrim les persones. Quan som petits, la familia és el lloc d’aliment i protecció on ens sentim segurs i estimats encara que existeixin altres problemes. La família és qui ens coneix, ens sol acceptar com som i és amb els qui neix la nostra intimitat: un se sent reconfortat i pot sortir a l’exterior, al col·le, a treballar, a relacionar-se, amb aquesta seguretat generada per ells.
Quan decidim compartir la nostra intimitat acostumem a estar segurs que no ens van a danyar o que no estem en perill. Amb la relació personal és més fàcil de controlar encara que també podem portar-nos decepcions però amb les xarxes socials, quan alguna cosa no va bé, les seves conseqüències s’amplifiquen exponencialment, quedant el subjecte sense eines per contrarestar-ho.
El ciberassetjament en l’edat més delicada: l’adolescència
Sabem que l’adolescència és un moment d’assaig de la persona que s’acaba de construir, moment d’exposar-se socialment a l’hora de buscar un partenaire afectiu o de buscar la seva pertinença en grups de semblants assajant noves identitats diferents a les de la infància. És per això un moment perillós en l’ús de les xarxes socials, perquè en elles es practicaven també aquests assajos com un joc de guardar/exposar la intimitat en la relació amb els altres i el de l’individu/anonimat per posar-se la màscara del socialment desitjable pel grup majoritari o de pertinença. També és el moment on altres adults poden manipular aquests usos.
Tipus de ciberassetjament
S’han tipificat diversos tipus d’assetjament o perill a les xarxes socials: el ciberbullying, el sexting i el grooming.
El Ciberbullying
És l’ús d’internet, telèfon o videojocs entre menors per humiliar, agredir, maltractar, difamar, insultar, amenaçar o desprestigiar companys o persones conegudes d’una edat semblant.
Sexting
Consisteix en l’enviament de fotografies i vídeos de caràcter sexual o íntims, produïts pel propi protagonista (o amb el seu consentiment) a través del apps mòbils o altres dispositius tecnològics. Aquí es produeixen dos fenòmens d’afront a la persona. La humiliació pública i la destrucció de la confiança que aquesta persona havia dipositat en qui ara li traeix i publica les seves fotografies o vídeos.
Grooming
En aquest cas, un adult utilitza internet i mitjançant un engany, intenta guanyar-se la confiança d’un menor per aconseguir favors sexuals. Els favors poden anar des de l’obtenció de fotografies i videos fins a trobades en persona.
Símptomes observables per detectar el ciberassetjament
La simptomatologia que poden produir aquests esdeveniments en els subjectes afectats poden anar des de l’insomni, la desgana, la tristesa, la depressió, evitar sortir de casa, no voler anar a escola o a l’institut, el desenvolupament d’alguna fòbia, fins a fenòmens més radicals. Com tots els assetjaments, solen mantenir-se en secret a l’inici, ja que acostumen a produir-se sentiments de culpa en la persona afectada per la situació que s’ha generat.
És fonamental la intervenció dels adults i estar alerta davant dels petits indicis que es puguin produir. La intervenció psicològica és fonamental si la persona ha sofert.
Pots veure més informació sobre el tema en aquest article recent
