Avui ens ocupem de l’anàlisi d’un article d’opinió abocament al diari La Vanguardia, en la seva edició del dia 10 de març de 2015. L’article en qüestió es titula sobrevalorar als fills fa que es tornin narcisistes . He tractat de fer una reflexió sobre el contingut d’aquest article i sobre les implicacions a nivell psicològic i psicoanalític que comporta.
El narcisisme i l’autoestima dels nens, a què es refereixen?
Respecte a les conclusions de l’estudi realitzat per la Universitat d’Amsterdam sobre com es desenvolupa la egolatria en la infància mereixen algunes d’elles ser comentades.
Ens sorprèn que s’estudiï el desenvolupament del narcisisme i l’autoestima seguint una metodologia del tipus enquesta amb preguntes realitzades a pares i nens i que s’arribi a conclusions mitjançant les respostes que donen uns i altres en quatre entrevistes cada sis mesos durant un any i mig.
No es refereixen altres mitjans d’estudi com l’anàlisi dels dibuixos, l’anàlisi del joc dels nens, l’anàlisi de les relacions amb els seus semblants al col·legi, observació de interaccions pares-fills …
També crida l’atenció que s’arribi a conclusions sobre el narcisisme i l’autoestima d’un nen a partir de frases o pensaments dels pares, sobretot quan qualsevol aspecte de la personalitat humana no té una causa-efecte de tipus simple. Els fenòmens psicològics dels adults, fins i tot els dels nens són el producte de múltiples factors que a més es relacionen entre ells i de vegades de manera que no respon a les lleis de la lògica. Res més allunyat d’unes frases, pensaments.
¿I si són només del pare? ¿I si són només de la mare? Què passa si un pensa així i l’altre no? Quin seria el resultat d’aquesta nova interacció?
Utilitzar el terme narcisisme en la seva accepció col·loquial oblida la complexitat del fenomen que s’estén clarament d’aquest ús específic. El narcisisme és un fenomen estructural de l’ésser humà, que s’inicia en el moment del naixement, es desenvolupa durant tota la infància i és tan troncal com altres desenvolupaments com ara el de la consciència moral o el desenvolupament del llenguatge. Es convertirà en part del substrat de la vida psíquica i permetrà les relacions amb els altres en la seva dialèctica de tensió-distensió, “unes vegades tu, altres vegades jo”. Trobant en aquest equilibri entre les relacions amb els altres i l’amor a un mateix, la salut psicològica.
El narcisisme en la societat actual
Respecte al fet que la societat actual occidental afavoreixi l’existència d’éssers més narcisistes que en altres societats i que aquesta freqüència es vagi veient incrementada en els últims anys es tractaria de dades sobre les quals no es llança cap hipòtesi explicativa .
És cert, que en les societats occidentals, el consumisme marca unes necessitats que impregnen l’àmbit de les relacions socials tant amoroses com familiars i filials. Les fallades en els vincles primerencs, la manca d’estabilitat de les famílies, l’estrès i la solitud dels pares, la trivialitat dels contactes humans, la manca d’una comunicació alimentària i la preservació de l’infant davant les frustracions de la vida condicionaran el desenvolupament del nen, fragilizándolo en alguns aspectes.
La autoestima és juntament amb l’ansietat altre dels conceptes de moda de la societat actual. En l’estudi també es diu que a major narcisisme, menor autoestima però tampoc queda explicada aquesta relació inversa, ja que totes dues haurien de veure a primera vista amb l’amor propi i la consideració cap a un mateix.
El consell dels investigadors: transmetre afecte als fills sense fer-los creure que són superiors als altres, però tal és millor que aquest tipus de consells que donen els psicòlegs.
Per als pares quan el fill és fill del seu desig, és especial per a ells . Ho faran millor o pitjor però aquesta especialitat formarà els fonaments de la seva narcisisme i la seva futura autoestima.
Opinió referida al article aparegut al diari La Vanguardia el 10/03/2015.
Si necessites més informació sobre qualsevol qüestió que et preocupi a nivell psicològic i t’interessa rebre un tractament personalitzat que t’ajudi a viure més plenament ia entendre moltes de les coses que et passen, posa’t en contacte amb mi a través del següent formulari per concertar una cita .
Recorda que la primera consulta és gratuïta.
[contact-form][contact-field label=’Nom’ type=’name’ required=’1’/][contact-field label=’Email’ type=’email’ required=’1’/][contact-field label=’Telèfon’ type=’text’ required=’1’/][contact-field label=’Dia preferent de la cita’ type=’select’ required=’1′ options=’Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres’/][contact-field label=’Comentario’ type=’textarea’/][/contact-form]