Bulímia
En les últimes dècades la primesa s’ha convertit en un ideal de bellesa però també en un signe d’èxit i autocontrol. Es tracta d’un mandat que està molt lluny de respectar la identitat individual de cada persona, sobretot de la dona i aquesta rebel·lió es dramatitzarà en el cos i en el psiquisme de la persona afectada. La bulímia es molt frecuent actualment en la nostra societat.
Què sabies sobre la bulímia?
Igual que l’anorèxia, la bulímia és un trastorn de les societats occidentals. Un transtorn que afecta a l’alimentació, però que té un origen psicològic.
El terme que designa aquest transtorn anomenat bulímia, ve del grec: βουλιμία, de βούλιμος , i significa molt famolenc
En què consisteix la bulímia?
La bulímia és un trastorn que succeeix quan la persona per limitar l’augment de pes interromp la ingesta de menjar que s’ha realitzat com atracón amb vòmits acte induïts o amb abús de laxants. Pot donar-se amb una anorèxia prèvia, en aquest cas, tenen un pitjor pronòstic.
Cal diferenciar-ho de les persones que es donen atracones després de decepcions amoroses o d’un altre tipus per omplir el buit emocional que sofreixen. En aquest cas no es purguen.
Sol tractar-se de persones impulsives. Poden aparèixer sentiments de depressió, irritabilitat i produir-se abús de substàncies. En els casos més greus poden existir idees suïcides.
La bulímia pot portar quantitat de complicacions físiques com a infeccions urinàries, dany renal i irregularitats menstruals, restrenyiment, erosió de l’esmalt dental i càries produït pel continu trànsit dels fluxos gàstrics.
Com tractarem la bulímia des de la psicologia i la psicoanàlisi?
En termes psicoanalítics la relació conflictiva amb el menjar representa dificultats importants de relació amb els pares externs però també amb les figures paternes internalizadas amb les quals s’haurà de treballar en profunditat. Al mateix temps, apareixenconflictes amb els propis desitjos i amb la sexualitat.
