Cada dia ens trobem en els mitjans de comunicació nous articles o notícies que posen l’accent en models de comportament instaurats en adults que es van fent forat en la infància amb un halo de normalitat que no és beneficiós per al desenvolupament psicològic sa dels nens i nenes .
Arran de l’article aparegut fa un temps al diari de La Vanguardia sobre els spas de bellesa per a nenes, voldria fer una anàlisi molt breu d’un conte molt conegut que tracta sobre els perills que comporta per a les nenes endinsar-se en un món sexualitzat abans que estiguin preparades per afrontar psicològicament i madures per a això.
Anàlisi en clau psicològica del conte Caputxeta Vermella, molt estès en la infància
Qui són els personatges?
Caputxeta vermella: Caputxeta és una nena púber d’entre 9 i 12 anys. Porta una caputxa vermella molt atractiva que li va regalar la seva àvia. És una nena que fa el que li diu la seva mare, que és portar-lo a l’àvia menjar durant la seva malaltia. La mare la deixa sortir de casa sense problema perquè per a aquesta mare el món exterior no és amenaçador; per Caputxeta, el món exterior és atractiu (Caputxeta recull flors al bosc i s’entreté amb tot el que veu) més ha de seguir l’advertència materna: no ha d’apartar del seu camí i ha de fer la tasca que li han ordenat els seus pares.
La mare de la Caputxeta : És una dona nutrícia amb la seva filla ja li dóna menjar perquè la lliuri a una altra, en aquest cas, l’àvia. Confia en ella doncs delega una tasca i la guia amb la seva educació i consells advertint dels perills de la vida si surt del camí que ella li ha ordenat seguir i si no compleix amb el mandat dels seus pares.
L’àvia: És l’altra cara de la mare. És la mare que li dóna tot a la seva filla, fins i tot li fa una capa vermella molt atractiva que li regalarà. Aquesta capa és vermella, un color que té un fort simbolisme sexual. Li regala una peça sexual o d’atractiu sexual a una nena encara púber. Una transferència prematura d’atractiu sexual. No només és vermella la caputxa sinó també la noia. És massa petita, no per portar la caputxeta sinó per aconseguir el que aquestes robes simbolitzen i el que portar significa. Aquest regal posarà en perill la seva vida en ser devorada pel llop.
El llop: És la cara inconscient del pare edípic que perviu a la filla (Caputxeta). Seductor amb la filla, només li importen els seus desitjos sexuals i agressius. Es ficarà al llit amb Caputxeta per després menjar-. Abans s’haurà menjat a l’àvia, que és la dona madura (la mare). El llop no és únicament el seductor masculí, sinó que representa així mateix totes les tendències asocials i primitives que hi ha dins de cada un de nosaltres.
El caçador: És l’altra cara del pare. És el salvador de la caputxeta i de l’àvia. Salva el bo i castiga el dolent. És la figura de la llei i de la seva aplicació, el policia interior, és la figura oposada al llop.
Quins són els aprenentatges del conte?
- El conte de la Caputxeta tracta sobre el perill de les nenes en edat escolar: perill de ser seduïdes i no estar preparades per a això.
- Persistència de les relacions edípiques en l’inconscient de la Caputxeta i de les nenes d’aquesta edat, la infància, el que pot fer que es posi en una situació de perill i destrucció donada la potència dels seus desitjos edípics inconscients i al mateix temps , la ingenuïtat amb què entenen encara el món sexual adult.
- Al costat dels desitjos edípics que la nena experimenta cap al seu pare i al costat del seu reactivació durant la pubertat, sorgeix també la fascinació fatal cap al sexe que és experimentada simultàniament com l’excitació més gran i l’ansietat més terrible. Sempre que aquestes emocions reapareixen, aporten a la ment de la noia records dels seus desitjos infantils de seduir al seu pare i amb ells, la memòria de l’anhel de ser seduïda per ell.
- Caputxeta busca el plaer i cedeix als suggeriments del llop. Cedeix als seus desitjos edípics d’eliminar a la dona rival (mare edípica). Li dóna al llop totes les indicacions perquè arribi a casa de l’àvia i d’aquesta manera, es la coma abans a ella. La realitat és que d’aquesta manera, la Caputxeta queda desprotegida sense la figura i la guia de la mare.
- El món extern pot portar a la nena a actuar segons el principi del plaer, quan ha estat educada pels pares per portar pel principi de realitat. Aquest conte tracta sobre aquesta ambivalència que tenen els nens i que els costa dominar malgrat els seus esforços.
- Per molt atraient que ens sembli la ingenuïtat, és perillós seguir sent ingenu durant tota la vida.
- Després d’aquesta mala experiència, la noia s’adona que no està madura per enfrontar-se al llop (el llop se la menja després d’haver-se ficat al llit amb ella) i que ha d’establir un efectiu vincle amb la mare que encara la ha de guiar i de la qual encara ha d’aprendre.
- Quan surt de la panxa del llop, és una noia avisada, ja no és ingènua. Ha après aquesta lliçó vital.
Bibliografia utilitzada:
“Psicoanàlisi dels contes de fades”, Bruno Bettelheim .
Polèmica a Catalunya per l’obertura de spa per a nenes , La Vanguardia (2014.10.31)
Si necessites més informació sobre qualsevol qüestió que et preocupi a nivell psicològic i t’interessa rebre un tractament personalitzat que t’ajudi a viure més plenament ia entendre moltes de les coses que et passen, posa’t en contacte amb mi a través del següent formulari per concertar una cita .
Recorda que la primera consulta és gratuïta.
[contact-form][contact-field label=’Nom’ type=’name’ required=’1’/][contact-field label=’Email’ type=’email’ required=’1’/][contact-field label=’Telèfon’ type=’text’ required=’1’/][contact-field label=’Dia preferent de la cita’ type=’select’ required=’1′ options=’Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres’/][contact-field label=’Comentari’ type=’textarea’/][/contact-form]
