El fenomen del botelló és una problemàtica social per diversos motius:
- El problema de convivència que produeix
- El problema de salut pública que suposa per la precocitat del consum d’alcohol i l’augment d’intoxicacions per toxicomanies.
- Es permet la venda d’alcohol a menors sense el control adequat.
- Es permet socialment el fenomen habilitant botellódromos que faciliten el consum indiscriminat lluny de qualsevol control social.
Fotografía Eva Bonamusa.
De què és símptoma el botelló?
En una lectura més profunda, el botelló és un subproducte d’un símptoma de l’actualitat: l’increment exponencial de les toxicomanies.
Per a la seva explicació necessitem un compendio de factors de caràcter cultural, factors sociològics, econòmics i psicològics.
La societat actual promociona a través de tots els seus mitjans, una cultura hedonista de la satisfacció immediata. A través del consum d’objectes, un darrere l’altre, sense fi…de forma immediata i successiva; mitjançant la venda d’ideals que qualsevol dolor, frustració han d’evitar-se.; també ha d’evitar-se la tristesa i la por.
No estan de moda ni l’esforç ni la paciència. Es produeix una exacerbación del dret sobre el que jo sento i vull per sobre del ben públic. La falta d’ideals constructius, creatius, de desenvolupament personal i no il·lusions pacatas, ràpides, que no costin res.
Aquesta cultura és camp abonat per a aquest tipus de conductes d’abús de substàncies tòxiques a cada vegada més primerenca edat posat que la preadolescencia també s’ha convertit en una edat de “els meus drets”. La toxicomania ve a tapar la falta, la tristesa, la pèrdua, el fracàs, la dificultat davant del semblant, la dificultat en les relacions amoroses, amb els pares.
No obstant això, no tothom cau en conductes addictives. Es produirà en persones amb determinades estructures psíquiques. A no tothom li enganxa la droga. Però si és cert que la nostra societat postindustrial fomenta aquest tipus de conducta amb la negació de les emocions doloroses i els ideals de vida de caràcter il·lusori i amb la poca cura cap a les noves generacions amb una permissivitat que ralla el malévolo.
