Com si es tractés dels deu manaments, la societat actual imposa a les dones mandats de gènere mitjançant diverses vies. La més eficient és sens dubte, la transferida per les dones de la nostra família d’origen, mares, ties, àvies, germanes grans. En segon lloc, per altres dones importants de fora de l’àmbit familiar, com ara mestres o amigues.
El model actual de dona resultat d’aquesta barreja
L’amalgama de tots aquests models de dona va confeccionar de manera no conscient per a nosaltres, un nou model de dona que va ser desenvolupant-se en la joveneta que vam ser.
Certament aquest procés d’identificació ens va condicionar però sense aquests mandats no seria fàcil per a nosaltres sentir-nos companyes de gènere i formar part d’aquest grup social que representem les dones.
Però aquest condicionament ha de fer-se conscient per a poder apoderar d’aquests mandats, per afirmar-, matisar o oposar-nos a ells en un exercici de llibertat de la pròpia feminitat de cadascuna de nosaltres.
El seu desconeixement pot provocar culpes desconegudes, trajectes vitals insatisfactoris, elecció de parelles contràries als desitjos inicials que una tenia previst, repetició de situacions que ens porten patiment.
Algunes reflexions al respecte sobre els mandats de gènere:
Quin és aquest mandat? El principal mandat de gènere per a les dones actuals és la cura de la vida i la salut de les relacions.
- El fenomen de cuidar i ser cuidada quedarà fortament marcat com nuclear de l’identitat femenina tot i que socialment sigui poc valoritzat.
- La mare és la nostra principal figura d’afecte tot i que també serà la principal generadora de frustració i insatisfacció sobretot en la pubertat on necessitem separar-nos d’ella i ser diferents. Aquesta complexa relació ens generarà forts sentiments d’ambivalència, de vegades molt dolorosos.
- Solen repetir-se amb les futures parelles les mateixes ambivalències que es van tenir amb la mare, quan aquesta relació ha estat conflictiva.
- La importància del paper de cuidar les relacions fa que les dones estiguem hipervigilantes davant tots els nostres vincles ja que implica parts de la nostra identitat i autoestima. Per això, buscarem que ens vulguin …. a tot arreu … a casa, a la feina, amb les amigues, les veïnes … atenent les necessitats dels altres.
- Cuidem, de vegades de forma maternal en relacions que no són de caràcter filial, la qual cosa també pot saturar amb càrregues afegides i solen ser font de generació de conflictes amb els altres.
- La hostilitat segueix fortament censurada per a la dona.
- Voler tenir cura però no saber-ho instrumentar o estar / viure sola, poden conduir a una baixa autoestima ja sentiments de inferioritat per la culpa de no complir amb els ideals socials / familiars.
Tot aquest entramat produeix forts impactes en la construcció de la subjectivitat femenina generant possibles focus de conflicte i de sofriment futurs. La teràpia psicoanalítica pot ajudar-nos a fer-los conscients i reflexionar-hi per poder exercir el nostre desig i higienitzar les nostres relacions socials i familiars.
Si vols saber més sobre aquest tema pots llegir l’anterior article del bloc:Mandatos de género.
Fonts:
- “El jo i l’allò i altres obres” Sigmund Freud. Amorrortu Editores (2006)
- “El Superyó femení” Nora Levinton Dolman. Biblioteca Nueva (2000)
Si necessites més informació i t’interessa rebre un tractament personalitzat que t’ajudi a viure més plenament ia entendre moltes de les coses que et passen, posa’t en contacte amb mi a través del següent formulari per concertar una cita.
Recorda que la primera consulta és gratuïta.
[contact-form][contact-field label=’Nom’ type=’name’ required=’1’/][contact-field label=’Email’ type=’email’ required=’1’/][contact-field label=’Telèfon’ type=’text’ required=’1’/][contact-field label=’Dia preferent de la cita’ type=’select’ required=’1′ options=’Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres’/][contact-field label=’Comentario’ type=’textarea’/][/contact-form]
