Ens encanta gaudir de vacances. Quant ens queixem del treball i quant desitgem que ens toqui la loteria i canviar de vida. És una fantasia, ja que l’ésser humà no sap estar sense ocupar-se. És un homo habilis, ocupat amb les seves mans a crear.
El treball té aquesta funció per a nosaltres igual que el joc la té per als nens petits, és el seu petit treball.
La necessitat social d’ocupar-se
Treballar organitza el dia i la ment, produeix un lloc al subjecte social i un reconeixement. Li dóna a un un rol, un paper, uns companys. En definitiva, una existència social.
No hi ha per a nosaltres existència sense societat.
Les persones parades sofreixen doblement pel seu dèficit econòmic però el social i el personal pesen igual en la balança de la càrrega. Observem la paraula “parats”, els definim com a éssers que no es mouen, que ells mateixos estan no actius, no van a cap lloc.
Quin és la necessitat psicològica d’ocupar-se?
Tenir una ocupació és fonamental per a la salut psíquica de l’ésser humà. Quan una persona es torna inactiva, és probable que es deprimeixi o que ja estigui deprimida.
Ho veiem clarament en els nens que no juguen, que és la seva activitat, alguna cosa no marxa bé.
Ocupar-se i crear, per nímia que sigui la creació, és un acte d’activitat i d’afirmació d’un ser potent.
L’ésser humà necessita per ser sa i feliç, fugir de la passivitat. Necessita poder transformar les situacions en les quals se sent passiu, tancat, sense res que produir o dir.
La necessitat de crear és inherent a l’ésser humà, com l’és somiar a les nits.
Les vacances
Només són valorades quan un sent que les mereix. Per això, no existeixen vacances tot el temps. En les vacances un pot ser passiu, tirar-se a la fresca, aquest estat està reconegut socialment i l’individu ho viu sense conseqüències nefastes ni culpa.
