Quantes vegades ens hem equivocat en parlar o hem dit una paraula quan volíem dir una altra? O quan hem tingut oblits de un nom o una paraula concreta i per més que ens esforcem, no podem trobar-ho?
Ens semblen males passades de la nostra ment, els atribuïm a la mala memòria, al cansament, a l’estrès… i pot ser, clar… però la major part de les vegades es deu a un altre factor.
Els oblits o les equivocacions en parlar són produïts pel nostre inconscient i tenen una causa. És a dir, que quan oblidem o substituïm un nom per un altre, una paraula per una altra, no es tracta de l’atzar. Per exemple, un no diu el meu pare quan volia dir el meu marit sense que això tingui una significació inconscient.
Quan un oblida una paraula també es deu a motius inconscients: aquesta paraula ha quedat sostreta a la nostra consciència per alguna motivació inconscient.
Fotografía de Eva Bonamusa
Quin podria ser el significat inconscient d’aquesta nova paraula o dels oblits?
Dependrà de la persona que comet l’error, dels seus desitjos i els seus temors inconscients que relacionats amb els esdeveniments de la vida diària com estan, liciten a la realitat de la nostra percepció i de la nostra consciència.
Per exemple, a través d’una via associativa inconscient, la paraula pare i tot el que implica està relacionada per a aquesta persona amb la paraula marit i tot el que aquest significant suposa. A primera vista, ens sembla rara la connexió perquè un pare i un marit són dues persones molt diferents per a una dona…però sembla que inconscientment poden no estar tan separades…un pare és el primer amor d’una nena, és la primera imatge d’home, caldrà veure…en cada cas quin és la significació.
El mecanisme dels equívocs i dels oblits de paraules, també denominat lapsus linguae, és el mateix que el que produeix els nostres somnis.
El material inconscient aprofita qualsevol oportunitat per fer-se veure i sortir a la llum, quan dormim amb els somnis, quan conversem a través dels lapsus linguae, quan fem alguna conducta havent pensat fer la contrària.
Tot això és interpretable i ens pot donar dades sobre nosaltres mateixos per al nostre coneixement. En teràpia aquests coneixements s’utilitzen per guarir. En tots dos casos, la persona necessita d’una tercera persona per conèixer les connexions que han portat a l’equívoc o a l’oblit o a l’hora d’interpretar un somni. Per a això s’utilitza el mètode de l’associació lliure.
Aquest mètode consisteix a associar lliurement tots els pensaments que ens vengen a la ment i és la principal tècnica de la teràpia psicoanalítica.
