La fatiga crònica és una de les “malalties de moda” juntament amb la fibromiàlgia.
El nombre de pacients diagnosticats ha augmentat en els últims temps. Per a la ciència mèdica, el seu origen és incert i el seu futur, encara més. No obstant això, per als psicoanalistes és una vella malaltia coneguda i el seu tractament psicològic, la solució.
Avui dia és molt freqüent el diagnòstic de fatiga crònica que realitzen els especialistes després de la derivació del metge de capçalera que ha escoltat els següents símptomes: fatiga i esgotament constant sense causes justificades.
Les persones que la pateixen expliquen sensacions tals com tenir “una sensació de cotó insuportable en el cap i un immens cansament” que fa que no puguin treballar ni llegir, ni tan sols pensar.
Què és la fatiga crònica?
Aquest quadre pot acompanyar-se també de dolors musculars, dolors articulessis, cefalees, trastorns de la visió, pertorbacions emocionals, pèrdua de memòria, confusió, dolor en els ganglis o dolor abdominal.
Els metges la tracten com una malaltia crònic sense un origen clar i amb una evolució incerta.
Com en el cas de la fibromiàlgia -la seva malaltia germana a la qual dedicaré un altre article del blog- els metges solen aconsellar a les pacients “aprendre a viure amb ella” i que es facin a la idea que es tracta d’una companya per sempre.
Em sembla sorprenent que algú pugui seguir aquesta classe de consells perquè no comprenc com una persona pot acceptar viure amb un dolor físic tan intens sense lluitar i anar a buscar algun tractament efectiu com el psicològic.
Segons relaten els meus pacients, els metges que els diagnostiquen no solen recomanar el tractament psicològic si no és per ajudar-los a acceptar aquesta destinació sense possibilitats de curació. Encara que reconeixen el molt que afecten els factors psicològics a aquesta malaltia, solen prescriure medicació a l’ús: acostumen a donar ansiolítics o relaxants musculars amb una baixa efectivitat. A més, la fatiga crònica no sol cursar amb angoixa, per la qual cosa manca de sentit receptar ansiolítics.
En aquest article de l’El País podem llegir mes sobre l’excés de medicalizatció de les malalties psicològiques.
En aquest altre article ens expliquen sobre la patologizatció de la vida quotidiana.
Quin tipus de malaltia és?
La fatiga crònica entraria en el grup de les malalties psicosomáticas. Apareix després d’un traumatisme físic com una operació, una malaltia o un accident. Cal afegir-li, com a tot aquest grup de malalties, la incomprensió general de la societat, representada en la figura del metge. Això genera en el pacient sentiments de solitud al no sentir-se comprès i sentiments d’inutilitat en una societat on es valora tant l’activitat.
Però aquesta malaltia que sembla tan associada a la vida moderna – la hi crida també en ocasions “malaltia del yuppy “amb estrès producte de l’activitat- és per al món psicoanalític, una malaltia antiga i coneguda que ha anat canviant de nom al llarg de la història.
Les malalties reben noms i explicacions sobre les seves causes segons les modes de l’època i en ocasions, les hi diagnostica abundantment si ja existeix al mercat el medicament farmacològic que les tractarà.
Podem llegir també sobre el tema el següent article de La Vanguardia, on ens comenten com a Espanya s’ha triplicat l’ús d’antidepressius.
Aquesta malaltia ja era coneguda i la hi denominava neurastènia o també, malenconia.
Si la fatiga crònica és una malaltia amb origen psicològic: per què aquests símptomes físics?
La divisió que fem a Occident entre cos i ment no ens ajuda a entendre ben determinades malalties.
Cos i ment són inseparables en el seu funcionament, per això, quan estem preocupats per alguna cosa, és probable que ens dolgui el cap i quan tenim por o estem molt angoixats, poden desencadenar-se problemes gàstrics o respiratoris, etc… És clar que la nostra base és biològica i els nostres dilemes emocionals van a afectar-la.
En el cas que no existís un origen psicològic de la malaltia, els éssers humans no podríem deixar de sentir-nos afectats pel que pensem i el que sentim referent a ella. Per això sempre serà important tenir un espai terapèutic per tractar aquest aspecte.
I quin trastorn psicològic pot haver-hi darrere de la fatiga crònica?
El traumatisme actual produït per la situació d’accident, una operació quirúrgica o un disgust intens reactiva de forma inconscient, és a dir, sense coneixement de la persona, un trauma viscut anteriorment.
Aquest trauma primer sol haver esdevingut durant la infància i l’adolescència –l’època en la qual som més depenents dels altres- i es refereix a moments on la persona va sofrir un dolor moral molt intens i al que no va poder reaccionar.
La falta de reacció es va deure a l’existència de regles socials que ho van impedir o a compromisos subjectius que la persona tenia i que li van obligar a” fer de budells, cor”.
Aquesta càrrega d’estrès quedarà “encapsulada” en el nostre inconscient, “larvada” provocant malestar i símptomes.
D’aquesta manera un dolor moral que hem desatès durant llarg temps, pot arribar a convertir-se en un dolor físic (que inconscientment, també seguirà sent moral).
Aquest sofriment pot ser abordat psicoanalíticament, parlant d’aquest dolor moral inicial que no ha pogut manifestar-se mai en paraules.
Amb les paraules, el dolor físic pot començar a remetre perquè el dolor moral es pot expressar i sentir en la companyia d’un professional.
Pots demanar una cita en la consulta emplenant el següent formulari.
Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible per confirmar-te dia i hora
[contact-form][contact-field label=’Nom’ type=’name’ required=’1’/][contact-field label=’Email’ type=’email’ required=’1’/][contact-field label=’Telèfon’ type=’text’ required=’1’/][contact-field label=’Dia preferent de la cita’ type=’select’ required=’1′ options=’Dilluns,Dimarts,Dimecres,Dijous,Divendres’/][contact-field label=’Comentari’ type=’textarea’/][/contact-form]
