Escollir parella no és una tasca senzilla, a tots ens resulta enigmàtic el procés que es desenvolupa quan escollim una parella amorosa. En revisar el nostre currículum afectiu, solem observar que cadascuna de les parelles que vam tenir no té res a veure amb la següent o amb l’actual: amb una parella portàvem la iniciativa, amb una altra érem més passius, amb una altra sofríem de gelosia – Atenció, ser o no gelós no és un estat estable ni un tret de la personalitat, sinó que depèn de la parella que tinguem! – amb una altra érem més independents, hi havia més atracció sexual o una vida més harmoniosa… etc.
Fantasiem el bé que seria si fos possible escollir tal tret d’un i tal tret d’un altre i així realitzar un compendio “tipus Frankenstein” dels trets que ens fan joiosos amb el partenaire amorós. Evidentment és una il·lusió, hi ha trets que ens atreuen i ens agraden de forma raonable però hi ha uns altres que ens porten de cap i es converteixen en font de sofriment amorós però que també ens han portat a establir aquesta relació.
Solem saber molt bé els trets que ens agraden, fins i tot podem arribar a saber alguns dels quals ens disgusten de la nostra parella però som completament inconscients dels trets que ens enganxen a la relació i ens estan comprometent negativament. Aquí apareixen els problemes de cadascun en la parella.
Escollir parella: un món
El procés es complica en gran manera quan els trets inconscients d’un i d’un altre s’entremesclen, la major part de les vegades de forma complementària i llavors tot va més o menys ben mentre que en altres ocasions es produeix una fricció generant el desacord de la relació i l’aparició dels problemes. No és casual que diguem que cada parella és un món, per la quantitat de factors que es donen en la seva composició.
Quin és la història dels trets que ens agraden de l’altre?
L’atracció pels trets pels quals ens agrada una persona i no altra i ens quedem amb ella, escollint-la com a parella per mantenir una relació, procedeix de les identificacions que realitzem en la nostra infància i adolescència a l’hora de la construcció de la nostra personalitat. En aquesta mateixa època també construïm els trets que haurà de tenir l’objecte amorós per a tota la vida, si serà home o dona, tindrà tals qualitats, vindrà de tal història, suposarà punts ideals… Figures com la mare, el pare, els mestres, totes aquelles persones significatives en la vida d’una persona configuraran els trets del futur estimat o estimada.
L’encreuament d’identificacions: un equilibri inestable al llarg de la vida
Quan ens enamorem, l’encreuament de trets definitoris d’un i d’un altre s’ha produït. Poden ser més o menys complementaris, sempre en un equilibri delicat que pot canviar amb els esdeveniments. Tenir un fill, la mort d’un pare o una mare, un canvi de treball, l’aparició d’una altra persona que ens agrada, poden portar a desequilibris en aquest encreuament d’identificacions que manté la inclinació a una parella, ja que la nostra pròpia personalitat sofreix canvis importants en aquestes circumstàncies.
Teràpia de parella + teràpia individual
La teràpia de parella aborda aquest escenari entrellaçat de laboriosa resolució posat que en aquesta partida juga l’encreuament d’identificacions de la parella que és la de dues persones amb la seva part conscient i amb la seva part inconscient. És per això, que moltes vegades, la teràpia de parella sol necessitar de la teràpia individual de cadascun dels seus components.
