Els nens creixen ràpid, el seu cos s’estira i cada vegada fan més coses sorprenents de forma espontània i gairebé sense que els papes s’adonin.
El desenvolupament emocional també es produirà, però aquest no té un caràcter tan automàtic com el desenvolupament físic o el desenvolupament d’algunes habilitats cognitives bàsiques.
Per això convé considerar l’educació emocional com una part imprescindible a la seva educació, en la qual els pares han d’esforçar-se dia a dia.
L’educació emocional és la part educativa més complicada ja que pot implicar preguntes o qüestionaments dels sentiments dels pares que ells poden no haver-se fet mai o sobre els quals no tenen respostes o no saben què ensenyar.
Val la pena que els pares facin un esforç amb aquesta educació doncs la salut mental futura dels fills corre del compte dels pares a aquestes edats precoces.
Us aportem unes indicacions que us poden ajudar en aquest sentit, però convé no descartar el fer una consulta puntual a un professional davant d’algun dubte o alguna situació complexa que tractar amb el fill.
No cal obsessionar-se amb l’educació emocional dels fills perquè deixaríem de ser naturals però si reflexionar sobre la nostra actitud davant algunes situacions com per exemple les preguntes dels nens petits:
1.- Convé contestar sempre als nens quan pregunten sobre sentiments, situacions, fenòmens de la naturalesa, de la vida social, de les relacions familiars, de l’amor. Això és l’educació emocional en si mateixa
No respondre o titllar de ximpleria el que pregunten és no ajudar al seu desenvolupament emocional i els pot produir inhibició respecte al coneixement en general o en alguna àrea en particular.
El desig de saber sobre la vida està profundament lligat a saber sobre les matèries de coneixement que després desenvoluparà en el col·legi… les matemàtiques, la ciència,..etc.
2.- La resposta a les preguntes del nen ha de ser curta i centrada en el que ha preguntat i anar afegint informació real a mesura que creixen.
Cal eliminar part de la complicació que té la vida simplificant la resposta perquè quan són petits no estan preparats per entendre-ho i els confondrà però no hi ha sacrificar el donar una resposta suficientment completa a la pregunta.
Per exemple, un pot explicar que els nens neixen perquè el papa posa una llavor en la mama que és una resposta real i senzilla a la qual podem anar afegint informació sobre el fenomen com que la mama té uns ous que es diuen òvuls amb els quals neix i que els papes tenen unes llavors en els testicles que es desenvolupessin quan sigui major. Posteriorment, es pot anar afegint més informació a mesura que vegem que el nen la pot assimilar.
3.- Sempre cal contestar des de la realitat ja que no hi ha gens més màgic que la pròpia vida per això no necessitem inventar respostes d’aquest tipus.
Per exemple, no és màgic com funciona el cos humà?, com fa la digestió l’estómac, com hi ha sang en el nostre cos i que funció té o com es mou la terra i es veu la lluna en diferents formats cada nit….
4.- Les preguntes més difícils solen ser les que es refereixen a sentiments propis de la mama o del papa, a aspectes conflictius, discussions, problemes familiars.
En aquest cas, cal parlar-los donis de la sensatesa i donis de la humilitat, si no se sap què respondre, respondre el que se sent però d’una manera controlada i sobretot, cal exculpar a propòsit al nen encara que ell no tingui res a veure amb la situació. El nen imagina que ell és el centre del món dels seus pares i per això, pot sentir-se el culpable de situacions que els passen a ells.
5.- En les respostes cal poder explicar-los també el que voleu i el que necessiteu en determinats moments d’ells i del món i també quan podeu i quan no podeu fer coses.
És molt important per al seu desenvolupament emocional saber que teniu límits i obligacions que també heu de complir, no només ells. És molt important que ells sàpiguen que tots estem regits per unes normes de la vida en societat.
6.- Quan parlem amb els nens, mai cal parlar malament d’altres persones volgudes o importants per al nen perquè això li farà molt dany.
7.- No cal hiper estimular-los amb informació i coneixement.
Esperem al fet que apareguin les preguntes i no expliquem coses sense que vinguin al cas a més, si responem les preguntes amb gust, ells les seguiran fent, d’aquesta manera a poc a poc anirem ampliant la informació que els donem de la vida, enfortint la nostra relació mútua i sobretot, estarem contribuint a fer-los forts emocionalment.
Trobem molt recomanable el següent video sobre el concepte d’educació emocional, rodat en un col·legi infantil de Gavà, Barcelona l’any 2013.
Què et semblen els nostres consells? Tens alguna experiència enriquidora en aquest sentit? Comparteix-la en comentaris, estarem encantats de llegir-la i comentar-la també :)
Si tens qualsevol dubte sobre l’educació emocional del teu fill o filla i creïs que podem tirar-te una mà o aclarir dubtes o situacions conflictives, crida’ns al 659 034 451 o posa’t en contacte amb nosaltres. Punxa aquí per accedir a totes les formes de contacte i et respondrem el més ràpid possible.
