Les noves tecnologies han envaït la nostra vida quotidiana des de fa un temps i s’està produint un canvi en els nostres usos sense parangó, que comporten efectes psicològics negatius en el nostre dia a dia. Especialment, l’ús de les Xarxes Socials està condicionant la nostra manera de relacionar-nos, estimar-nos, odiar-nos.
Han aparegut addiccions noves a internet i a les xarxes però aquest article vol parar esment sobre els efectes psicològics negatius de l’ús de les Xarxes que passen fàcilment desapercebuts. El costum normalitzat i generalitzada del seu ús fa que no les detectem i poden estar influenciant negativament la nostra vida.

Llistat de 10 efectes psicològics negatius de les Xarxes Socials

A continuació fem un petit llistat dels principals efectes psicològics negatius que es produeixen pel continuat ús de les xarxes socials i internet en el nostre dia a dia:

1.- L’estrès davant la falta d’informació a tot moment i en qualsevol lloc.

No solament necessitem saber-ho tot immediatament sinó que, gràcies a que podem resoldre preguntes amb els cercadors en qüestió de minuts, augmenta la nostra operativitat i per això la quantitat de coses que podem realitzar en una petita franja de temps. En el que abans trigàvem unes hores o dies, en l’actualitat és qüestió de segons, fem coses de forma paral·lela, triple, angoixant-nos en demanar-nos més a cada moment, fins a l’extenuació del final del dia.

2.- La insatisfacció de les relacions establertes o mantingudes per xarxes

Les relacions establertes a les xarxes socials també poden denominar-se “relacions líquides”, a causa del seu poc grau de profunditat emocional real en la majoria dels casos: “et dic que et vull pel mòbil, et deixo pel mòbil, deixo una amistat, una activitat, etc.”
No afronto els meus compromisos de forma real, el mòbil em serveix per no donar la cara. Això va a fer sentir-nos malament d’una manera o una altra.

3.- Les xarxes socials com a focus de malentesos.

La falta de presència física amb tot el llenguatge no verbal que acompanya a la comunicació humana i que confirma o contradiu el missatge, converteix els missatges escrits en focus de malentesos difícilment solucionables. A més, la falta de la presència física o la d’algun sentit de forma continuada, produeix una angoixa vital davant la falta de sustentació humana en la comunicació. Som éssers socials des dels nostres inicis i “una mare ens va mirar a la cara quan vam néixer”.

4.- L’increment de la inseguretat i del control en la relació amb l’altre.

Foment de la gelosia: “Ha llegit el whatsaap però no em contesten, què passarà… pansa de mi, no em fa cas…ja no em vol.” Escenes així se succeeixen, necessitem un contacte freqüent per al control de la conducta de l’altre. El temps es plega, no existeix el temps de cadascun per a les activitats pròpies, per a la seva individualitat. Davant d’aquest tipus de temps, ens angoixem i elevem la demanda i el control. Segons aquest article antic en La Vanguardia, l’ús de whatsapp ha destruït 28 milions de parelles.

5.- El joc de la seducció desaforada.

Les xarxes faciliten la cerca de relacions, virtuals, sense posar la cara, sense festeig, un tempteja amb varis, vàries,sedueix, es masturba, etc.Complica les relacions en les parelles… “a qui escriu en xarxes el meu marit quan s’enganxa al mòbil…” tornen a aparèixer les conductes de control, les parelles es miren els mòbils d’amagat, es requisen el mòbil… les escenes de gelosia estan servides i el seu sofriment també.

6.- La paciència està renyida amb les xarxes.

Aguditza la fantasia que tot pot ser ràpid i accessible, llegim una sinopsi i ja sabem d’un tema, una mica d’aquí i d’allà. Curta i pega. El mal ús de la xarxa desemboca en la rapidesa i la hiperactivitat, no l’esforç.

7.- La massa segueix a l’amo.

Des de la més estricta individualitat de l’ordinador o del mòbil propi, tota la massa segueix a l’amo que mana. L’amo pot ser el blogger que crea tendència, no importa el contingut, sustancioso o disbarat, se segueix i s’expandeix. Un s’adhereix en una activitat frenètica. No deixa de ser el perillós discurs de la massa seguint a l’amo donis del sofà de casa i pensant que es tracta d’una activitat individual i crítica.

8.-Som un producte d’internet, de vegades absurd.

Per a internet som sobretot consumidors. L’home és un comprat nat. Embenis com més hiperactivo siguis a les xarxes i en internet. Si no estàs en ell, estàs mort. El més important és tenir seguidors gràcies a tenir una activitat hiperactiva a les xarxes, no importa tant el contingut, importa el ràpid, l’actual, el graciós, l’escarit, l’absurd, el chic.

9.- La intimitat a portes obertes.

Ser feliç i que els altres el vegin, pujar fotos de les moltes activitats que fem, viatges, amics… La intimitat no es guarda, no és un tresor a compartir entre la gent íntima, l’èxit social pansa per tenir, com el va ser gairebé sempre, però ara a més per fer-ho saber a quants més millor.

10.- No podem viure sense Internet.

Les parelles i les famílies sofreixen la presència d’Internet en les seves vides. Internet necessita temps, buscar, escriure, compartir, les actualitzacions, les xarxes que no paren. Poc temps per als fills i poc temps per a la família.

Creïs que pots identificar més efectes psicològics negatius de l’ús de xarxes socials i internet? Deixa’ns la teva opinió en els comentaris.

Escollir parella no és una tasca senzilla, a tots ens resulta enigmàtic el procés que es desenvolupa quan escollim una parella amorosa. En revisar el nostre currículum afectiu, solem observar que cadascuna de les parelles que vam tenir no té res a veure amb la següent o amb l’actual: amb una parella portàvem la iniciativa, amb una altra érem més passius, amb una altra sofríem de gelosia – Atenció, ser o no gelós no és un estat estable ni un tret de la personalitat, sinó que depèn de la parella que tinguem! – amb una altra érem més independents, hi havia més atracció sexual o una vida més harmoniosa… etc.

Fantasiem el bé que seria si fos possible escollir tal tret d’un i tal tret d’un altre i així realitzar un compendio “tipus Frankenstein” dels trets que ens fan joiosos amb el partenaire amorós. Evidentment és una il·lusió, hi ha trets que ens atreuen i ens agraden de forma raonable però hi ha uns altres que ens porten de cap i es converteixen en font de sofriment amorós però que també ens han portat a establir aquesta relació.
Solem saber molt bé els trets que ens agraden, fins i tot podem arribar a saber alguns dels quals ens disgusten de la nostra parella però som completament inconscients dels trets que ens enganxen a la relació i ens estan comprometent negativament. Aquí apareixen els problemes de cadascun en la parella.

Escollir parella: un món

El procés es complica en gran manera quan els trets inconscients d’un i d’un altre s’entremesclen, la major part de les vegades de forma complementària i llavors tot va més o menys ben mentre que en altres ocasions es produeix una fricció generant el desacord de la relació i l’aparició dels problemes. No és casual que diguem que cada parella és un món, per la quantitat de factors que es donen en la seva composició.

Quin és la història dels trets que ens agraden de l’altre?

L’atracció pels trets pels quals ens agrada una persona i no altra i ens quedem amb ella, escollint-la com a parella per mantenir una relació, procedeix de les identificacions que realitzem en la nostra infància i adolescència a l’hora de la construcció de la nostra personalitat. En aquesta mateixa època també construïm els trets que haurà de tenir l’objecte amorós per a tota la vida, si serà home o dona, tindrà tals qualitats, vindrà de tal història, suposarà punts ideals… Figures com la mare, el pare, els mestres, totes aquelles persones significatives en la vida d’una persona configuraran els trets del futur estimat o estimada.

L’encreuament d’identificacions: un equilibri inestable al llarg de la vida

Quan ens enamorem, l’encreuament de trets definitoris d’un i d’un altre s’ha produït. Poden ser més o menys complementaris, sempre en un equilibri delicat que pot canviar amb els esdeveniments. Tenir un fill, la mort d’un pare o una mare, un canvi de treball, l’aparició d’una altra persona que ens agrada, poden portar a desequilibris en aquest encreuament d’identificacions que manté la inclinació a una parella, ja que la nostra pròpia personalitat sofreix canvis importants en aquestes circumstàncies.

Teràpia de parella + teràpia individual

La teràpia de parella aborda aquest escenari entrellaçat de laboriosa resolució posat que en aquesta partida juga l’encreuament d’identificacions de la parella que és la de dues persones amb la seva part conscient i amb la seva part inconscient. És per això, que moltes vegades, la teràpia de parella sol necessitar de la teràpia individual de cadascun dels seus components.